// Què fem amb Maisie?
Dates d'exhibició: 12, 13 i 14 d’abril, 10:15h

Drets i valors a treballar

  • Dret dels infants a rebre atenció i estima en situacions de desemparament.

  • Dret dels infants a ser acompanyats d’una figura cuidadora si els seus progenitors no els donen l’atenció necessària per al seu creixement personal.

Sinopsis

A Nova York, la petita Maisie, de sis anys, és objecte dels litigis de divorci entre el seu pare i la seva mare. La Suzanna és una envellida estrella del rock&roll i en Beale un important comerciant d'art. Malgrat omplir-la de confort i d’atencions, saben ben poc d'estimar i sempre avantposen els seus compromisos professionals a tenir cura de la seva filla.

Un cop el divorci és efectiu, per aconseguir la custòdia de la nena, el pare es casa amb la cangur de la família, la Margo. Ella és qui continua ocupant-se de la Maisie, davant de l’absència constant del progenitor. La mare reacciona de forma similar per mirar de recuperar-ne la custòdia, i es casa amb un amic cambrer, en Lincoln. De la nit al dia i sense saber-ho per endavant, el nou marit de la Suzanna es converteix també en cuidador de la Maisie. Això sí, de tant en tant, ha de demanar ajuda a la Margo perquè no arriba a tot.

La Maisie es passa la vida traginada entre la mare, el padrastre, la madrastra i el pare, però els que li brinden més presència i amor són en Lincoln i la Margo, i la nena els acaba agafant molt d’afecte.

Fitxa tècnica

Títol original: What Maisie Knew
Direcció: Scott McGehee i David Siegel
Guió: Nancy Doyne i Carroll Cartwright. Basat en la novel·la de Henry James Lo que Maisie sabía
Intèrprets: Onata Aprile, Julianne Moore, Steve Coogan, Joanna Vanderham, Alexander Skarsgård, etc.
País de producció: EUA
Any d’estrena: 2012
Durada: 99 minuts
Llargmetratge
Versió en català

Activitats d'aula

Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Pluja d’idees i debat:
S’enceta aquesta activitat amb una pluja d’idees al voltant de temes com, per exemple, quan ens agrada la soledat i quan preferim tenir companyia, en quines situacions ens hem trobat sols o soles i no hauríem volgut que fos així, com hem reaccionat, etc. En base a les propostes recollides, es prepararà un debat amb el grup classe subdividit en dos equips prou equilibrats. Abans de començar-lo, cal decidir conjuntament quin serà el tema a debatre de tot el que hagi anat sortint a la pluja d’idees. Per tancar-lo, cada grup aportarà alguna cosa que ha après de l’altre equip.

Debat i creació d’un joc de rols:
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Què fem amb Maisie?. Per exemple, quan ens va bé estar sols o soles i quan volem companyia, o bé en quines situacions ens hem trobat sols o soles i no hauríem volgut que fos així . Un cop fetes i recollides les aportacions, cal organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i entre tots dissenyaran un joc de rols.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i el tràiler de Què fem amb Maisie?


Sabíeu que...

Una anàlisi de Què fem amb Maisie? des dels drets dels infants evidencia un clar conflicte entre els progenitors per la custòdia de la filla, i ofereix nombroses situacions en què el pare i la mare anteposen les seves necessitats, preferències i inquietuds a les de la nena. L’una i l’altre mostren una incapacitat flagrant per fer-se càrrec de la Maisie, arriben a utilitzar-la de moneda de canvi i la posen constantment en risc de xoc emocional.

La mare repeteix contínuament a la Maisie que ella és a qui més estima del món, però és incapaç d’anar més enllà d’omplir-la d’atencions i de solucionar-li confortablement l’existència. El pare no és tan explícit quant a sentiments, tot i que li és sempre simpàtic i generós, però sense dedicar-li massa temps.

Tant a la novel·la com a la pel·lícula, la Maisie és una nena que observa més que actua. Malgrat que només

té sis anys i sovint s’expressa amb silencis i la mirada, la Maisie sembla una bona observadora de la situació. Resignada i comprensiva, entén que la relació amb el pare i la mare no és del tot autèntica, que hi manca quelcom essencial.

La Maisie dona a entendre que percep perfectament el sentit íntim dels missatges subliminals que li envien el pare i la mare. En l’altre registre, l’escena del pont on juga a distància amb en Lincoln o la partida de Monopoly del final mostren una Maisie feliç i desinhibida.

A Què fem amb Maisie? no es veu mai que ni el pare ni la mare juguin amb ella, mentre que amb en Lincoln i la Margo dibuixa, cuina, corre i salta o fa el pallasso al mig del carrer. La mare només li compra joguines i li consent tot. Hi ha una sola excepció de regal que fa il·lusió a la nena, quan sa mare li ofereix una tortugueta.

La pel·lícula no resol la trama, però s’intueix que la Margo i en Lincoln es convertiran en tutora i tutor de la Maisie.


Activitat de creació a l’aula:

Subdividir la classe en quatre subgrups, i organitzar-los perquè cadascun esculli quin dels dos drets dels infants a treballar amb la pel·lícula vol abordar. Cada equip acabarà plasmant alguns aspectes dels drets dels infants presents a Ploey: mai volaràs sol en forma de mural o de presentació de diapositives, en un treball basat en la composició fotogràfica i la creació de petits textos.

Materials de suport: Vídeos

Tràiler de Ploey: mai volaràs sol

Materials de suport: Llibres

de Kinder, J. (2015). Vermell o per què el bullying no és cap broma. Sant Feliu de Guíxols: Tramuntana
Kiss, K. i Urberuaga, E. (2005). ¿Qué hace un cocodrilo por la noche?. Madrid: Kókinos
Lobe, M. (2002). La abuelita en el manzano. Barcelona: Joventut
Llenas, A. (2016). Laberint de l’ànima. Barcelona: Fanbooks. Grup 62

Materials de suport: Pel·lícules

Arrietty y el mundo de los diminutos. Hiromasa Yonebayashi (dir.). Japó, 2010
El recuerdo de Marnie. Hiromasa Yonebayashi (dir.). Japó, 2014
James y el melocotón gigante. Henry Selick (dir.). EUA, 1996

Guia didàctica completa

Descarregar

Comparteix aquest contingut

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *