• Fotograma de la pel·lícula "Units per un somni"
  • Fotograma de la pel·lícula "Units per un somni"
  • Fotograma de la pel·lícula "Units per un somni"
  • Fotograma de la pel·lícula "Units per un somni"

Cicle superior d'educació primària

Units per un somni 

Dates d'exhibició: 10, 13, 14 i 15 de novembre, a les 10 h i 10:10 h

Drets i valors a treballar

  • Dret de tot infant a ser qui vol ser i a desenvolupar-se amb plenitud.

  • Dret de tots els infants a sentir-se acceptats, sense cap tipus de discriminació.

  • Dret a la llibertat d’expressió i al desplegament de les capacitats de cada infant.


Sinopsi

Konrad Koch, un jove alemany format a Oxford, és contractat per una selecta institució educativa alemanya per ensenyar anglès, fet completament inusual l’any 1874. El centre, d’alumnat exclusivament masculí, segueix un sistema pedagògic tradicionalista i especialment rígid, reflex de la disciplina militar prussiana de què feia gala la classe dominant de l’època del canceller Otto von Bismarck.

Només arribar a l’aula, Koch presencia una acció de bullying de tot el grup classe vers un company, Joost Bornstedt. Fill d’una obrera, aquest noi ha accedit a l’educació exclusiva del centre gràcies a una beca proposada pel director, el senyor Merfeld, força liberal. L'ajut és costejat a contracor pel comitè financer de l’escola que dirigeix un aristòcrata altiu, el senyor Hartung. És el pare d'en Felix, l’alumne líder de la classe i principal instigador de les accions discriminatòries de tall classista.

Koch es troba amb un alumnat completament refractari a aprendre la llengua d’un país que només veuen com a futur enemic bèl·lic. Aleshores s’emporta els nois cap al gimnàs i els ensenya anglès fent servir les bases del futbol, completament desconegut a l’Alemanya de l’època. Passats els primers moments de reticència, la iniciativa és acceptada pel grup; i Koch aconsegueix que els alumnes agafin interès per la matèria i aprenguin anglès, a partir de la pràctica del nou esport. Poc a poc es va convertint en una experiència que transforma les relacions entre els nois, sobretot en el comportament. El jove professor treballa les idees d’equip i de fair play, joc net i noble. Gràcies a la destresa que té amb la pilota, en Joost deixa d'estar marginat i s'integra en el grup.

Aquesta pràctica pedagògica no és gens ben vista pel comitè financer de l’escola, que la considera una “aberració anglesa” i una “degradació” dels valors germànics. El comitè obliga el director del centre a prohibir les classes d’anglès fent servir el futbol. Plenament seduïts per l’esport, els nois s’organitzen per jugar al parc, fora de l’horari lectiu. Quan se n’assabenta el senyor Hartung, munta una campanya pública que acaba amb la detenció dels infants i la prohibició de practicar el futbol. L’escalada de tensió comporta l’expulsió de l’alumne becat i la proposta d’acomiadament del professor Koch. Tot plegat se salva in extremis per la visita d’una comissió governamental que vol estudiar la possible inclusió del futbol als programes educatius.

En arribar a la ciutat, la comissió presencia un partit dels alumnes de centre contra un grup de nois anglesos que viatgen amb un antic company de Koch a Oxford. Després d’un primer moment de confusió, la bona actuació i victòria final de l’equip local provoca la satisfacció patriòtica de la comissió, que acaba autoritzant la pràctica del futbol a l'escola


Fitxa tècnica

Títol original: Der ganz große Traum
Direcció: Sebastian Grobler
Guió: Philipp Roth i Johanna Stuttmann
Intèrprets: Daniel Brühl, Burghart Klaussner, Thomas Thieme, Justus von Dohnanyi, Theo Trebs, Adrian Moore, Kathrin von Steinburg, Henriette Confurius, Till Valentin Winter, Axel Prahl i etc.
País de producció: Alemanya
Any d’estrena: 2011
Durada: 113 minuts
Llargmetratge de ficció basat en fets reals
Versió en català

Activitats d'aula

Primeres reflexions a l'aula

Hi ha dues opcions:

Joc de rols:
Primer cal distribuir la classe en equips i, tot seguit, cada subgrup tria una de les situacions descrites: per exemple, un grup d’infants que voldria jugar al pati de l’escola els caps de setmana i no sap on s’hauria de demanar, una nena que voldria apuntar-se a futbol però la seva família arrufa el nas, etc. Per tant, cada un disposarà de la descripció d’un rol que haurà d’entendre per després debatre’l i fer-se’l seu. Quan cada equip estigui a dins del rol, se’ls facilitarà un repte on es troba immers el seu personatge i hauran de mirar de resoldre’l responent a una sèrie de qüestions. Les conclusions s’exposaran i compartiran amb el grup classe.
Descarregar material de suport

Pluja d’idees i debat:
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Units per un somni. Per exemple, quins esports els agrada practicar, on van a jugar amb els amics i les amigues, com i a qui poden fer arribar propostes a l’escola, etc. En base a les idees recollides, es prepararà un debat amb el grup classe dividit en dos equips. Per tancar-lo, cada grup aportarà alguna cosa que ha après de l’altre equip.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i el tràiler d’Units per un somni. 


Sabíeu que...

Els drets que s’aborden enguany es refereixen a què els nens i les nenes puguin ser ells mateixos i elles mateixes, per arribar a fer allò que vulguin amb confiança, responsabilitat i determinació. Això implica dos vessants: sense discriminacions entre iguals, i evitant coercions i repressions del món adult. Un desenvolupament amb plenitud i en pau dels infants suposa col·locar els seus interessos en el centre.

A Units per un somni es poden distingir diverses vulneracions de drets que tenen com a conseqüència impedir que els infants protagonistes desenvolupin les seves capacitats personals i col·lectives. La prohibició de la pràctica del futbol n’acaba essent l’element visible, però al darrere n’hi ha moltes més (menyspreu, avergonyiment, maltractaments, violència explícita i implícita, coaccions, etc.). Per tant, el film mostra tant vulneracions específiques a algun noi en concret, com també cap al conjunt del grup d’alumnes.

Pel que fa a la vulneració individual de drets, la majoria se centren en el cas de Joost Bornstedt, que pateix el bullying de tots els seus companys. L’assetgen repetidament i en busquen l’expulsió per una qüestió de prejudicis de classe social. El col·legi del film és una institució de l’alta burgesia de la ciutat de Brunsvic, i en Joost hi té accés en qualitat d’alumne amb beca, gràcies al Programa d’educació per al poble, proposat pel director del centre i pagat de molt mala gana pel comitè financer.

Cal esmentar el càstig físic que rep en Joost a conseqüència del bullying dels seus companys. Els cops de vara que li dona el professor a la mà són la manifestació més brutal de l’abús de poder. La violència física és, a més d’injusta, una pràctica completament humiliant que colpeja no només el cos de la víctima, sinó la seva dignitat com a persona.

La pedagogia del professor Koch se centra en la companyonia, en fomentar l’esperit d’equip, en el sentit d’acceptar i fer valdre les habilitats de cada alumne, i en explorar la capacitat d’esforç col·lectiu. La seva tasca com a docent és clarament educativa i implicada, en dur a terme un guiatge ètic que ajuda els nois a desenvolupar llurs capacitats, en bé d’un objectiu comú.

El posicionament dels nois prenent la iniciativa i ocupant un espai públic per poder practicar el futbol pot entendre’s com una reivindicació del dret a manifestar-se sobre un tema que els afecta. Segons estableixen els drets dels infants, l’autoritat els ha de permetre donar la seva opinió i fer propostes que els garanteixin el dret al joc i a la pràctica esportiva, com a part del seu desenvolupament físic, emocional i saludable.


Activitat de creació a l’aula:

Dividir el grup classe en quatre equips de treball. Cada subgrup d’alumnes escollirà un dels tres drets dels infants que es reflecteixen al film Units per un somni. Mitjançant un procés creatiu, acabarà plasmant la defensa de la temàtica seleccionada en forma de rap, amb la idea de primer escriure'n la lletra i després enregistrar-lo en un suport sonor o audiovisual.

Materials de suport: Vídeos

Tràiler d’Units per un somni


Materials de suport: Llibres

  • Agiriano Zarraga, J. (2018). Lo mejor del fútbol. Bilbao: A fin de cuentos
  • Broquetas, C. (2021). Antihéroes olímpicos. Barcelona: Norma
  • Llorca Zabala, F. (2015). Pequeños grandes gestos en el deporte. Barcelona: Alba
  • Muñoz Avia, R. (2010). El meu germà el geni. Barcelona: Edebé
  • Rimbau, R. (2012). El gol. Tortellà: Takatuka
  • Silei, F. (2014). Fuera de juego. Albolote: Barbara Fiore
  • Torero, J.R. (2019). Una historia de fútbol. Barcelona:Norma
  • Wein, H. (2004). Fútbol a la medida del niño. Madrid: Gymnos

Materials de suport: Pel.lícules

Billy Elliot. Stephen Daldry (dir.). Regne Unit, 2000
Kung Fu Panda. Mark Osborne (dir.). EUA, 2008
Mi vida en rosa. Alain Berliner (dir.). França, 1997

Guia didàctica completa

Descarregar Guia didàctica completa

Enllaços d'interès

Comparteix aquest contingut

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *