Petites històries per ser qui es vol ser

Randes i dragó:
La Roxane s’avorreix jugant a randes i firetes amb dues amigues, i les deixa per fer-se cavaller i buscar aventures. De seguida, troba un dragó que també està fart d’haver de fer sempre de dolent. La Roxane li proposa que sigui el seu cavall i surten volant a la cerca de noves coneixences. Es topen amb un gat esporuguit, que es proposa com a drac ferotge, i amb un gall que serà el trobador que canti les seves gestes. En no aconseguir ningú que faci de princesa, la Roxane ho proposa a les seves amigues de l'inici de la història. Les dues accepten encantades, i tota la colla juga conjuntament, cadascú fent el rol que ha triat.

El vent entre les canyes:
Un trobador que passeja pel bosc fent música és aturat per uns soldats que li prenen els instruments i li fan saber que està prohibit tocar en tot el regne. El glosador s’aixopluga en una masia on la propietària li explica que el rei va proscriure qualsevol melodia des que el seu fill, el príncep, va tornar de la guerra sord i mut. A la masia hi viu també una nena, l’Éliette, filla d’un matrimoni lutier que està empresonat.

La nena i el trobador fan amistat de seguida i fan sonar pel bosc una flauta que han amagat. Un cop al mercat del castell, el glosador conta una faula, acompanyant-la amb sons rítmics que fa amb el cos. Això causa l’admiració del públic, fins que apareixen els soldats i obliguen a aturar la funció.

Malgrat aquest ambient hostil, la nena no deixa de tocar la flauta pel bosc. En un cert moment, ella i el trobador són enxampats de nou per l’exèrcit i empresonats al castell, causant la irritació de tot el poble. Tot i la por a l’exèrcit i al rei, els súbdits protesten, recuperen els instruments amagats dels pares de l’Éliette, i els fan sonar a les portes del castell.

De manera sobtada, com desvetllat pels sons musicals, el príncep recupera l’oïda i la parla. Tot seguit, el rei retira la prohibició, i fins i tot dona el màxim reconeixement reial a la música.

Bango Vassil:
Una nena d'ètnia gitana s’adreça, tota decidida, cap a un grupet d'infants que juguen a la neu. Els ofereix galetes típiques de la celebració del cap d’any romaní. Un dels nens les rebutja, tot dient que el seu pare els té prohibit acceptar res que provingui de la població gitana. L'un i l'altra es comencen a barallar tirant-se neu i fent-se burla. En una corredissa, llisquen per un pendent i cauen al damunt d'una llacuna glaçada. A resultes de l'impacte del seu pes, una placa de gel s’esquinça i es queden sols surant a la deriva, riu avall. Després d'una bona estona discutint i enfadats, s'acaben coneixent i fan amistat, i això fa que es posin a col·laborar per evitar que el corrent se’ls endugui. Remen alhora per atansar-se a la riba. Quan són a punt de defallir, se'ls apareix Bango Vassil, personatge màgic de l'any nou romaní, i els ajuda. Com que estan mig morts de fred, els cull amb la mà, els cuida i els retorna amb la colla d’amics del nen, que els estava buscant.

El tigre sense ratlles:
Un petit tigre pateix el menyspreu i la burla d’altres animals i dels seus propis germans, perquè no té ratlles com la resta. Trist, emprèn un llarg camí a soles. Al llarg del seu trajecte, se sent proper a petits animalons que no el reconeixen com a perillós, potser pel fet de no tenir ratlles. Finalment, una nit és guiat per una cuca de llum i, en el reflex de l’aigua d’un estany, descobreix que ja li surten les taques tan desitjades. Així és com el petit tigre se sent en harmonia amb l’univers, la natura i ell mateix, i torna cap a casa.