• Fotograma de la pel·lícula "La (des)educación de Cameron Post"
  • Fotograma de la pel·lícula "La (des)educación de Cameron Post"
  • Fotograma de la pel·lícula "La (des)educación de Cameron Post"
  • Fotograma de la pel·lícula "La (des)educación de Cameron Post"

3r i 4t d’ESO

La (des)educación de Cameron Post

Dates d'exhibició: 16, 17, 20 i 21 de novembre, a les 9:30 h i 10 h

Drets i valors a treballar

  • Dret de tot infant a ser qui vol ser i a desenvolupar-se amb plenitud.

  • Dret de tots els infants a sentir-se acceptats, sense cap tipus de discriminació.

  • Dret de tots els infants a què se’ls respecti la seva personalitat, en la diversitat.


Sinopsi

Cameron Post és una adolescent que se sent molt atreta per la seva amiga Coley i no mostra cap interès pels nois. La nit de la festa de graduació de 1993, totes dues són enxampades petonejant-se dins d’un cotxe. Uns dies després, aconsellada per l’assessor espiritual de l’institut, la tia-tutora de la Cameron (els seus pares són morts) decideix portar-la a un centre de reorientació de conductes homosexuals del jovent.

El centre de teràpia és una institució anomenada La Promesa de Déu que es troba aïllada en una zona rural dels EUA, a l’estat de Montana. És regentada pel reverend Rick, un homosexual curat, i per la seva germana, Lydia, que és psicòloga. Tots dos mostren un fanatisme religiós extrem.

Un cop allà, la Cameron forma part d’un grup de nois i noies de la seva edat sotmès a un règim pedagògic estricte, de vigilància extrema i moralment repressiu. L’objectiu és modificar les seves orientacions sexoafectives a través de la manipulació de consciències, el sentiment de culpabilitat i un reguitzell de cançons religioses cursis. A partir de considerar l’homosexualitat com un pecat, el mètode de la doctora Marsh i del seu germà se centra en una introspecció de cada noi i noia. Els comminen a endinsar-se en el seu iceberg mental particular, per descobrir quines pràctiques i experiències del passat han pogut motivar la desviació.

La Cameron es mostra en tot moment rebel, amb la idea d’estar-se allà el menys temps possible i poder tornar cap a casa a fer la seva vida. Això fa que tingui una relació força conflictiva amb noies més abnegades i disposades a canviar.

Amb el temps, la protagonista trava amistat amb la Jane i l’Adam, els quals també són molt crítics amb el sistema deseducatiu del centre, i l’ajuden a suportar-lo estoicament. A tots tres, l’estada a La Promesa de Déu se’ls fa eterna i sempre busquen excuses per anar-se’n bosc endins, a la cerca d’una mica de llibertat.

En un moment donat, sembla que la Cameron comença a cedir a la pressió moral i la manipulació psicològica a què es veu sotmesa constantment. Un dia tot canvia de rumb. El dramàtic intent d’automutilació i suïcidi d’un dels interns, en Mark, fa que la institució sigui investigada. Aleshores ella mateixa confessa a l’entrevistador que allà es practica un maltractament psicològic molt sever. Aprofitant aquest episodi de distensió en el control rígid del centre, la Cameron, la Jane i l’Adam s’escapen.


Fitxa tècnica

Títol original: The Miseducation of Cameron Post
Direcció: Desiree Akhavan
Guió: Desiree Akhavan i Cecilia Frugiuele. Basat en la novel·la d’Emily M. Danforth The Miseducation of Cameron Post
País de producció: EUA
Any d’estrena: 2018
Durada: 90 minuts
Llargmetratge de ficció
Versió en castellà

Activitats d'aula

Primeres reflexions a l'aula

Hi ha dues opcions:

Escriptura d’un rap sobre la ciutat:
Treball en equip. Cada subgrup passa per tres etapes de reflexió creativa, amb la idea d’escriure l’estrofa de la tornada d’un rap. Comenten: com es defineixen a sí mateixos o mateixes, com ho expressen cap enfora, com són les seves situacions ideals d’escolta, quan senten que reben comprensió, etc. Cada equip disposarà d’una estona per debatre en quines qüestions vol centrar l’estrofa del seu rap. En base al consens obtingut, cada equip començarà a acordar i a escriure les rimes. La idea és que en surti una petita creació pròpia que deixi entreveure punts de vista individuals i col·lectius.

Dinàmica de frases provocadores:
Cal disposar d’un espai lliure d’obstacles amb dues cartolines grans penjades als dos extrems de l’espai (100% d’acord 100% en desacord). En cartolines separades hi ha diferents frases provocadores al voltant de la pel·lícula. La dinàmica consisteix que, en mostrar la frase, l’alumnat s’ha de situar a l’espai seguint l’eix: estic 100% d’acord o estic 100% en desacord. Quan tothom ha trobat el seu lloc, comença el debat. Aquesta rutina s’ha de seguir amb cada frase provocadora.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i el tràiler de La (des)educación de Cameron Post. 


Sabíeu que...

En aquesta edició del Cicle de Cinema dels Drets dels Infants es proposa reflexionar i treballar al voltant dels drets relacionats amb què els nois i les noies puguin ser ells mateixos i elles mateixes. S’aposta per un procés obert d’autodescoberta dels i les adolescents que els porti a sentir-se a gust amb qui són, i així puguin desplegar la seva personalitat. Sense ingerències ni repressions, un acompanyament adult comprensiu és clau per facilitar-ho.

La (des)educación de Cameron Post té una voluntat de denúncia d’aquestes situacions límit i ho mostra en l’escena d’enfolliment d’en Mark, que posteriorment s’autolesiona el membre sexual i intenta suïcidar-se. Anteriorment, el noi havia comentat a la Cameron que la fe els podia ajudar a superar el seu problema, però el desenllaç que té demostra que no.

L’acció manipuladora es veu incrementada per la situació de submissió i la falta total de llibertat que imperen en el centre La Promesa de Déu. Tot plegat suposa una agressió contra la integritat psíquica dels i les joves, i atempta a la seva dignitat com a persones. Tal com la Cameron explica al funcionari que l’entrevista per aclarir l’intent de suïcidi d’en Mark: “Com no ha de ser maltractament ensenyar la gent a odiar-se a si mateixa?”.

La pel·lícula acaba essent una oda a un sistema educatiu que posi l’adolescent en el centre, que promogui una educació en valors cívics per eradicar tota forma de discriminació. I aquí pren força el joc de paraules del títol de la pel·lícula en castellà. Es tracta de deconstruir (deseducar) els rols i els estereotips de gènere, per assegurar el lliure desenvolupament de la personalitat de cada infant.

La (des)educación de Cameron Post posa de relleu les situacions extremes que poden arribar a viure els i les adolescents quan no reben un tracte de respecte envers qui són i com són. En el film se succeeixen una sèrie de discriminacions i de maltractaments que tenen l’origen en la no acceptació de l’altre, sobretot quan aquesta persona és considerada diferent. Aquí rau la importància de contemplar la diversitat. És clau..


Activitat de creació a l’aula:

Fer equips de treball a l’aula. Cada grup d’alumnes escollirà algun dels tres drets dels infants que queden reflectits a la pel·lícula La (des)educación de Cameron Post i acabarà plasmant la defensa del seu dret en forma d’espot de campanya de sensibilització, que podria concretar-se en un cartell, una peça d’àudio o un vídeo.

Materials de suport: Vídeos

Tràiler de La (des)educación de Cameron Post (en anglès amb subtítols en castellà)


Materials de suport: Llibres

  • Arold, M. (2015). Sandra ama a Meike. Santa Marta de Tormes: Lóguez

    Brenot, Ph. (2005). El diari de l’Artur i la Cloe. Barcelona: Gedisa

    Bruel, Ch. i Galland, A. (2011). Julia, la niña que tenía sombra de niño. Madrid: El jinete azul

    Edelfeldt, I. (2016). Jim en el espejo. Santa Marta de Tormes: Lóguez

    Forster, E.M. (1993). Maurice. Barcelona: Seix Barral

    Lienas, G. (2005). El diari vermell de la Carlota. Barcelona: Empúries

    Menéndez-Ponte, M. (2023). El club de los valientes. Tal y como eres. Barcelona: Montena


Materials de suport: Pel.lícules

Fucking Amal. Lukas Moodysson (dir.). Suècia, 1998
Guillaume y los chicos, ¡a la mesa!. Guillaume Gallienne (dir.). França, 2013
Tres generaciones. Gaby Dellal (dir.). EUA, 2015
XXY. Lucía Puenzo (dir.). Argentina, 2007

Guia didàctica completa

Descarregar Guia didàctica completa

Enllaços d'interès

Comparteix aquest contingut

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *