Ferdinand

Cada nen o cada nena ha de poder mostrar-se com desitgi, sense que l’aparença, els estereotips, les pressuposicions, els prejudicis, etc. ho condicionin. Al cap i a la fi, l’objectiu últim dels drets de la infància és preservar que tots i totes puguin desenvolupar-se amb plenitud i viure la seva individualitat, sense imposicions ni repressions que dificultin una existència digna i en pau.

A la pel·lícula Ferdinand, el protagonista és un brau que se sent diferent als valors estereotipats que la natura i la cultura atribueixen a aquests animals. Amb un caràcter pacífic, tranquil, de bonastre i amant de totes les bestioles i especialment de les flors, en Ferdinand contradiu profundament l’estereotip de com ha de ser un brau: salvatge, instintiu, agressiu, batallador...

A la pel·lícula, durant la corrida, en Ferdinand defuig les provocacions que rep, evita les andanades del torero i dels subalterns, i fins i tot es resisteix a envestir. Al final, quan El Primero es disposa a clavar-li l’estoc mortal, el brau es planta davant seu i el fita. Això fa que el públic capti la seva noblesa de caràcter i exigeixi que se l’indulti, que se li perdoni el destí de matar-lo allà mateix. En Ferdinand aconsegueix així allò que fins i tot el seu pare li va dir que no era possible: “Ser campió sense lluitar”.

El missatge pacifista del film Ferdinand prové del conte original, publicat als EUA l’any 1936. A l’època, a l'inici de la Guerra Civil espanyola, el llibre es va convertir en una al·legoria antibel·licista que va tenir un gran ressò internacional. D’una banda, era un dels llibres preferits de Gandhi, el símbol màxim de la resistència pacífica, la qual va posar en pràctica per desarmar l’imperialisme britànic i aconseguir la independència de l’Índia.

És interessant destacar que l’ambient del mas on viuen la Nina i el seu pare és a l’inrevés que el de la Casa del Toro. En primer lloc, els animals hi campen lliurement i se’ls respecta, no se senten empesos a competir entre ells. L’afabilitat i l’estima mútua ho contagia tot, i això fa que en Ferdinand trobi un lloc on créixer i desenvolupar-se amb plenitud, després de la mort del seu pare.

La història que relata Ferdinand fa una defensa pionera (el llibre és de 1936) dels drets dels animals, que fins fa un parell de dècades no han començat a ser reconeguts legalment. Presenta l’espectacle taurí com a totalment contrari al respecte digne dels braus, i el fa servir com una metàfora del gran nombre de situacions on es toleren maltractaments.