• Fotograma de la pel·lícula "Billy Elliot"
  • Fotograma de la pel·lícula "Billy Elliot"
  • Fotograma de la pel·lícula "Billy Elliot"
  • Fotograma de la pel·lícula "Billy Elliot"

1r i 2n d’ESO

Billy Elliot

Dates d'exhibició: 14, 15, 16, 17 i 21 de novembre, a les 9:15 h, 10 h i 10:30 h

Drets i valors a treballar

  • Dret de tot infant a ser qui vol ser i a desenvolupar-se amb plenitud.

  • Dret de tots els infants a sentir-se acceptats, sense cap tipus de discriminació.

  • Dret a la llibertat d’expressió i al desplegament de les capacitats de cada infant.


Sinopsi

Billy Elliot és un nen d’onze anys que viu en un barri modest d’una ciutat minera del comtat de Durham, al Regne Unit. Orfe de mare, el seu pare i el seu germà gran són miners que fan vaga contra la política de tancament d’explotacions mineres promoguda pel govern de Margaret Thatcher. En Billy sempre té cura de la seva àvia, afectada de demència senil.

El pare li fa practicar boxa al gimnàs, malgrat que a en Billy no se li dona gens bé. Un dia el noi descobreix la classe de dansa que imparteix també allí la senyora Wilkinson, dona temperamental que el convida a sumar-se al grup exclusivament de nenes. El noi s’hi troba bé, li agrada molt ballar, i decideix canviar la boxa pel ballet, sense dir-ho al seu pare ni al seu germà, amb qui té una relació molt poc afectuosa. L’un i l’altre viuen un període molt tens perquè són membres actius dels piquets sindicals en defensa de la vaga de miners, la qual cosa significa que no cobrin cap sou i hagin de viure amb recursos molt limitats.

En Billy compta amb el suport de l’àvia, del seu amic Michael, noi amb una sensibilitat fora del cànon masculí, i de la professora de ballet. Quan el pare descobreix que el seu fill petit fa dansa, li ho prohibeix. La senyora Wilkinson és conscient de la passió que sent per ballar i del seu potencial, i continua ensenyant-n’hi en secret.

Passats uns mesos, el pare sorprèn de nou en Billy ballant al gimnàs, i la reacció del noi és fer-li una demostració espontània i brillant de tot allò que ha après. Aconsegueix commoure el seu pare, que finalment reconeix el talent i la vocació del fill petit.

La professora de ballet exposa al pare la possibilitat que en Billy entri becat en una prestigiosa escola de dansa de Londres. El pare empenyora les joies de la seva esposa per poder pagar les despeses de la prova de selecció. En Billy es posa nerviós i l’audició no li surt gaire bé, però commou al tribunal expressant què sent quan balla, i aconsegueix entrar a l’acadèmia.

Anys després, el pare i el germà gran assisteixen a una representació a Londres del Llac dels cignes, protagonitzada per en Billy, convertit en un gran ballarí.


Fitxa tècnica

Títol original: Billy Elliot
Direcció: Stephen Daldry
Guió: Lee Hall. Basat en la novel·la de Melvin Burgess Billy Elliot
Intèrprets: Jamie Bell, Julie Walters, Gary Lewis, Jamie Draven, Jean Heywood, Stuart Wells, Nicola Blackwell, etc.
País de producció: Regne Unit
Any d’estrena: 2000
Durada: 111 minuts
Llargmetratge de ficció
Versió en català

Activitats d'aula

Primeres reflexions a l'aula

Hi ha dues opcions:

Escriptura d’un rap sobre què volem ser:
Treball en equip. Cada subgrup passa per tres etapes de reflexió creativa, amb la idea d’escriure l’estrofa de la tornada d’un rap. Comenten: quines activitats o dedicacions els agrada més fer, quina d’elles els remou per dins; quan han posat en valor les seves preferències, quines respostes han rebut de l’entorn, etc. Cada equip disposarà d’una estona per debatre en quines qüestions vol centrar l’estrofa del seu rap. En base a al consens obtingut, en petit grup, començarà a acordar i a escriure les rimes. La idea és que en surti una petita creació pròpia que deixi entreveure les diverses vivències de realització personal.

Debat i creació d’un joc de rols:
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Billy Elliot. Per exemple, quines situacions vitals poden dificultar perseguir els propis somnis, quins condicionants de l’entorn apareixen, què cal per dedicar-se a allò que més apassiona a cadascú, etc. Un cop fetes i recollides les aportacions, convé organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i, entre tots, dissenyaran un joc de rols.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i, al final de la sessió, el professorat pot presentar la sinopsi i el tràiler de Billy Elliot.


Sabíeu que...

En aquesta edició es proposa reflexionar i treballar al voltant dels drets relacionats amb què els nois i les noies puguin ser ells mateixos i elles mateixes, per arribar a fer allò que vulguin, des de la responsabilitat, la dedicació i l’esforç. Això implica fer possible un desenvolupament amb plenitud i en pau dels infants, i l’acompanyament adult és clau per facilitar-ho.

En Billy Elliot, tot i només tenir onze anys, sent la dansa com una passió al voltant de la qual construir la seva vida. No es tracta d’un simple hobby o d’una afició temporal, sinó que el ballet li aporta quelcom vital, essencial, que el fa sentir-se ple, ell mateix. Aquesta determinació s’intueix al llarg de la pel·lícula, però el protagonista no és capaç d’expressar-ho fins al final. Ho fa quan el tribunal que l’examina, després de l’audició, li pregunta què sent quan balla. Ell explica que nota “foc al cos… com electricitat”, que se sent viu i plenament realitzat. 

La pel·lícula Billy Elliot introdueix molt bé els dilemes propis d’un infant durant la pubertat, quan comença a definir la seva personalitat. Això significa prendre un posicionament en relació a l’entorn i, en primer lloc, dins de la família. En el cas d’en Billy, tot plegat es veu agreujat pel fet de ser orfe de mare, tot i que hi manté una relació íntima en el record i l’estima. Gràcies a la carta que li va deixar en morir, ell se sent acompanyat per ella i té present el seu darrer consell: “Sigues sempre tu mateix”.

Malgrat les tensions i les confrontacions que viuen durant el film, finalment el pare entén que la passió d’en Billy per la dansa és quelcom més que una afició passatgera. A partir d’aleshores, li ofereix un suport incondicional. El sentit de responsabilitat paterna el porta a abandonar el piquet de vaga i a sumar-se al grup d’esquirols, a contracor.

Billy Elliot és una pel·lícula que permet parlar magníficament sobre tot el que representa la lluita per ser un mateix o una mateixa, en una edat tan decisiva com l’adolescència. Ho fa posant en valor la importància, d’una banda, de tenir clar què és el que un o una vol ser, i, de l’altra, incidint en la necessitat de perseverar en aquesta voluntat. Com aconsegueix fer en Billy, es tracta de defensar el camí propi davant de tota circumstància aliena que s’hi oposi.


Activitat de creació a l’aula:

Dividir el grup classe en cinc equips de treball. Cada subgrup d’alumnes escollirà un dels tres drets que queden reflectits a la pel·lícula Billy Elliot i acabarà plasmant la defensa de la temàtica triada en forma de còmic o de presentació de diapositives en suport digital.

Materials de suport: Vídeos

Tràiler (en castellà) de Billy Elliot


Materials de suport: Llibres

  • Burgess, M. (2002). Billy Elliot. Barcelona: Cruïlla
  • Gino, A. (2016). George. Barcelona: Fanbooks
  • Jamieson, V. (2018). Sobre patines. Madrid: Maeva
  • Jiménez, M. (2022). Yo también quiero jugar al fútbol. Barcelona: Lunwerg
  • Muñoz Avia, R. (2010). El meu germà el geni. Barcelona: Edebé
  • Syed, M. (2019). Ets genial. Barcelona: Flamboyant
  • Thomas, A. (2019). Camí a la glòria. Barcelona: Fanbooks

Materials de suport: Pel.lícules

El espíritu del 45. Ken Loach (dir.). Regne Unit, 2014
Five Days to Dance. Rafael Molés i José Andreu (dir.). Espanya, 2014
Units per un somni. Sebastian Grobler (dir.). Alemanya, 2011

Guia didàctica completa

Descarregar Guia didàctica completa

Enllaços d'interès

Comparteix aquest contingut

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *