Aquest dimarts 12 de novembre ha estat el torn d’alumnes de secundària i de cicle mitjà d’escoles i centres de diversos punts de la ciutat, com ara de barris de Ciutat Vella, Eixample, Gràcia, Horta-Guinardó, Les Corts i Sants-Montjuïc, a més d’un centre de fora de Barcelona, provinent de L’Hospitalet de Llobregat. En començar cada una de les dues sessions programades al Cicle de Cinema dels Drets dels Infants, l’alumnat ha pogut gaudir d’un espai propi per dir la seva abans d’iniciar la projecció de la pel·lícula.
L’alumnat de 3r i 4t d’ESO que ha assistit al primer passi del film Les vides de Grace a la sala 3 ha manifestat reflexions força profundes. Com a representants de 3r de l’escola Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor, l’Alejandra, l’Andrea, la Nicol i en Pau han explicat que els nois i les noies que viuen situacions de desemparament poden sortir-se’n si troben persones o institucions que els ajudin a superar la seva problemàtica. En aquest sentit, creuen que les institucions i els serveis públics de la ciutat fan una tasca de reparació prou adequada però en molts casos insuficient. Coincidint amb això, la Judelene, la Júlia i l’Emiliano de 4t de l’institut Poeta Maragall, han argumentat que “la tasca dels educadors i les educadores dels centres de menors és molt dura”, però també que “l’Estat no es preocupa prou d’aquests joves perquè, quan compleixen 18 anys, els fan fora. Això vol dir tractar les persones amb indiferència, com si fossin només xifres”.
L’Ahmed i la Nicole, alumnes de 4t de l’institut Jaume Botey, han dit que les institucions de l’Estat haurien d’ajudar als/les menors i també a les seves famílies a sortir de situacions desfavorables. En aquest sentit, han volgut ressaltar que “l’exclusió social és molt forta. El terme MENA (menors no acompanyats) ja és una manera d’excloure’ls, perquè “hi ha moltes formes d’exclusió social, ja sigui per l’ètnia, pel color de pell, pel gènere, etc.; i això està molt malament”. Consideren que les societats “hem d’unir-nos i ajudar que tot sigui més normalitzat. És clau empatitzar amb les persones que estan passant per situacions dures”.
Un altre tema important que han mencionat els i les representants de l’escola Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor ha estat la violència sexual. Sobre aquest tema han insistit que és una conseqüència de la societat patriarcal, pels models que encara molts infants i joves viuen per part dels referents familiars. Han remarcat que “hem de continuar treballant per aconseguir una societat on la violència sexual no tingui cabuda”, la qual cosa ha generat un gran aplaudiment per part dels i les joves assistents a la sessió.
Al fil de les històries que narra la pel·lícula, s’ha generat un debat entre l’alumnat sobre què significa la família. Algunes de les intervencions han expressat que els i les professionals dels centres d’acollida no poden arribar a substituir el rol de la família. Però altres alumnes han explicat que “família i sang no és el mateix, i que les persones que t’han parit no són sempre la teva família. Els i les representants de l’institut Poeta Maragall han decidit fer una nova definició de família que han volgut compartir amb els altres centres: “la teva família són les persones amb les quals convius, et cuiden i et volen per sempre, facis el que facis”.
D’altra banda, a la sala 1, alumnes de cicle mitjà de cinc escoles de la ciutat han assistit a la projecció de la pel·lícula Volant en llibertat. La història de l’Amy fa reflexionar als infants sobre la importància de les cures durant la infància, sobretot en el marc de la família, i també sobre com és clau que cada nen o nena pugui realitzar-se.
Una gran quantitat de nens i nenes han volgut compartir allò que havien treballat a classe. La Susana i en Mohcine de l’escola Lluís Vives han trencat el gel dient que: “els nens i les nenes tenim dret a què ens cuidin i ens protegeixin, i a sentir-nos feliços i felices amb la nostra família i també a l’escola”. Els i les representants de l’escola Josep Maria Jujol han exposat que “és molt important per als infants tenir a algú que faci el millor per a nosaltres”. Quan ha estat el seu torn, l’Alba i l’Abril de 3rA han insistit que els infants no poden trobar-se sols/es i desprotegits/des. Es preguntaven com és això d’estar en solitud quan ets petit o petita, i com pot passar una situació així.
L’Emma i en Martín de 4tA de l’escola Josep Ma Jujol han esmentat que “els nens i les nenes necessitem que ens alimentin, tenir un lloc on viure i roba, però sobretot necessitem que ens donin amor”. Coincidint amb la reflexió sobre la família de l’alumnat de secundària, l’Angelina i en Martí de 4tC han expressat que “ens poden cuidar i estimar molts tipus de famílies diferents”, també han explicat que la protagonista de la pel·lícula ajuda a les oques perquè no vol que els passi el mateix que a ella. Per part seva, l’Emília i en Marc de 4tB han posat l’accent en el fet que l’Amy desenvolupa el rol de mare de les cries d’oca i que, ajudant-les a créixer, s’escolten mútuament amb el seu pare.
Des de l’escola El Carmel, l’Omaima i la Tania han ressaltat que “en les nostres famílies i també a l’escola hem de cuidar-nos i estimar-nos”. Tot seguit, els i les representants de l’escola Labouré han ressaltat la valentia i el compromís de l’Amy en cuidar els pollets. Concretament, en Sehetel i la Janira de 3r han ressaltat la importància de protegir els animals i han acabat la seva presentació amb una frase molt important: “Cal donar llibertat a qui estimem”.
L’alumnat de 4t de l’escola Rius i Taulet han aportat que havien comparat com es contemplen els drets dels infants entre diferents països i havien descobert que no tots els compleixen. Com a conclusió, han argumentat que “tots els nens i les nenes han de tenir a algú que els cuidi, si els seus pares no ho poden fer”. La Hana, la Samanta i la Nayara han conclòs la seva presentació dient que “gràcies al dret de cura i de protecció als infants, tots els nens i les nenes tenen la possibilitat de complir el seu somni”.
En el debat final, alumnes de totes les escoles han reflexionat sobre la relació de l’Amy amb el seu pare i han coincidit que les oques els van ajudar a conèixer-se i a tenir una relació més forta. La sessió ha finalitzat amb una apreciació molt encertada d’un alumne, que ha dit que “s’ha d’aprendre a ser pare, ja que en la pel·lícula veiem com el protagonista de la història es retroba amb el pare que no recordava que volia ser”.
Ha estat un matí carregat de reflexions i d’emoció on grans i petits/es han tornat als seus centres educatius amb molts arguments compartits, i noves idees per pensar i debatre sobre la importància de cuidar-nos i cuidar als altres, sense perdre mai la llibertat, i treballant l’autorespecte i l’empatia.