// Un cuento de hadas 
Dates d’exhibició: 14, 15 i 17 de novembre, 10h

Drets i valors a treballar

  • Dret de tots els infants a gaudir del joc i del lleure.

  • Dret dels infants a viure les seves il·lusions i a desenvolupar-les en el seu temps de lleure.

  • Dret dels infants al lleure, al joc i a la participació en activitats culturals i artístiques.

Sinopsi

La Frances és una nena de 8 anys que l’any 1917 li toca anar-se’n a viure a la casa familiar del seu oncle i la seva tieta, situada en un petit poble d’Anglaterra força decantat de tot. La mare de la Frances ha mort recentment i al seu pare, un oficial de l’exèrcit britànic, se’l dóna per desaparegut en plena I Guerra Mundial.

De seguida congenia molt amb la seva cosina Elsie, de 12 anys, sobretot per la passió que senten totes dues vers el món de les fades. Al bosc del costat de casa, les nenes juguen en plena natura i aconsegueixen establir una relació amb aquests petits éssers màgics que l’habiten. El germà bessó de l’Elsie, mort temps enrere de malaltia, ja havia dibuixat les fades i també deia que hi jugava.

Un dia les dues cosines arriben a fer-se unes fotografies amb les goges mentre experimenten d’amagat amb la càmera del pare de l’Elsie. Les imatges acaben essent certificades com a autèntiques i són publicades en una revista de prestigi, avalades per un article del mateix Sir Arthur Conan Doyle. Aquest fet, que va passar en realitat, va causar un gran trasbals en la societat anglesa de l’època. L’afluència de persones curioses d’arreu al bosc on jugaven les dues cosines provoca l’èxode de les fades. Però la Frances i l’Elsie se les empesquen per tornar-les a fer venir.

Fitxa tècnica

Títol original: Fairytale. A True Story
Direcció:
Charles Sturridge
Guió: Ernie Contreras
Intèrprets: Florence Hoath, Elizabeth Earl, Peter O’Toole, Harvey Keitel, Phoebe Nicholls, Paul McGann, Anton Lesser
País de producció: Regne Unit
Any d’estrena: 1997
Durada: 98 minuts
Llargmetratge. Versió en castellà

Activitats d’aula

Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Joc de rols: Primer cal distribuir la classe en equips i tot seguit cada subgrup tria una de les situacions descrites: per exemple, una nena que és molt fantasiosa i encara creu en les fades, un nen de ciutat que li agrada molt construir cabanes al bosc, etc. Per tant, cada un disposarà de la descripció d’un rol que haurà d’entendre per després debatre’l i fer-se’l seu. Quan cada equip estigui a dins del rol, se’ls facilitarà un repte on es troba immers el seu personatge i hauran de mirar de resoldre’l responent a una sèrie de qüestions. Les conclusions s’exposaran i compartiran amb el grup classe.
Material de suport

Pluja d’idees i debat: L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Un cuento de hadas. Per exemple, per què als infants de tot el món els convé jugar a l’aire lliure i en contacte amb la natura, què poden aprendre els nens i les nenes del món de la fantasia, etc. En base a les idees recollides, es prepararà un debat amb el grup classe dividit en dos equips. Per tancar-lo, cada grup aportarà alguna cosa que ha après de l’altre equip.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i tràiler d’Un cuento de hadas.


Sabíeu que…
Les fotografies de l’Elsie i la Frances amb les fades daten de l’any 1917 i van sortir a la llum el 1920, tot causant un fort rebombori social a l’Anglaterra de l’època.

La pel·lícula fa que dos grans personatges històrics de principis del segle XX (l’escriptor Arthur Conan Doyle i el mag Harry Houdini) es vegin arrossegats vers el món màgic de les fades arran d’aquestes fotografies de les dues cosines.

L’escriptor Arthur Conan Doyle, creador de Sherlock Holmes, era un convençut espiritualista i un fervorós creient en els fenòmens paranormals.

 

El director d’Un cuento de hadas, Charles Sturridge va afirmar: “Els contes de fades són la base de les construccions narratives (literàries i cinematogràfiques), i ens ensenyen a convertir els esdeveniments de la vida real en històries que ens aportin esperança”.

La Frances i l’Elsie van reconèixer, al final de la seva vida, que les fades de les fotos eren figuretes de paper que havien cobrat vida amb el vent.

A la vida real, en Harry Houdini va trencar l’amistat que l’unia a l’Arthur Conan Doyle, perquè aquest darrer sempre li atribuïa poders paranormals, malgrat que el mag insistís que no en tenia.


Activitat de creació a l’aula:

Dividir el grup classe en quatre equips de treball. Cada subgrup d’alumnes escollirà algun aspecte dels tres drets que es reflecteixen al film Un cuento de hadas. Mitjançant un procés creatiu, acabarà plasmant la defensa de la temàtica seleccionada en forma de rap, amb la idea de primer escriure’n la lletra i després enregistrar-lo en un suport sonor o audiovisual.

Materials de suport: Vídeos

Tràiler d’Un cuento de hadas (en anglès):

Materials de suport: Llibres

Conan Doyle, A. (2017). El misterio de las hadas. Palma de Mallorca: José J. Olañeta Editor
Despeyroux, D. (2008). El gran llibre de les fades. Badalona: Parramon
Aracil, M. (2004). Hadas, gnomos, sílfides, ondinas. Mèxic DF: Océano / Karma 7
Navalón, D. (2016). La senyora Neus. Alzira: Tàndem
Prats, Ll. (2016). Penny Berry i la poció màgica. Barcelona: Cruïlla
Ramírez Zarzuela, A. (2008). El gran libro de las hadas. Madrid: LIBSA
Rosaspini Reynolds, R.C. (2000). Hadas, duendes y otras criaturas mágicas celtas. Buenos Aires: Continente
Sendak, M. (2017). La finestra d’en Kenny. Barcelona: Kalandraka

Materials de suport: Pel·lícules

Comptines. Manon Barbeau (dir.). Canadà, 1975

Cuerdas. Pedro Solís (dir.). Espanya, 2014

Jouets. Grant Munro (dir.). Canadà, 1966

El regalo. Jacob Frey (dir.). Alemanya, 2014

La llave mágica. Frank Oz (dir.). EUA, 1995

Guia didàctica completa

Descarregar

Comparteix aquest contingut

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *