La família de la Laure, una nena de 10 anys, es trasllada a viure a un barri nou de les rodalies de París. És cap al final de l’estiu i ella s’afanya a buscar la manera d’establir noves amistats, però té al cap fer-los creure que és un nen, perquè efectivament s’hi sent. Quan coneix la primera veïna de la seva edat, la Lisa, ja li comenta que es diu Michaël.

La Lisa de seguida introdueix el seu nou amic Michaël a la colla de nens i nenes del veïnat. Solen jugar plegats pels voltants dels habitatges, en plena natura. Amb el pas dels dies, la Laure (com a Michaël) trava una forta amistat amb la Lisa, s’agraden fins i tot. També es relaciona amb els nois del grup, imitant la forma d’actuar que tenen i arribant a establir-hi alguna rivalitat. 

La Laure acostuma a moure’s i comportar-se com si fos un noi. Té els cabells curts i vesteix pantalons, samarreta i bambes, com la majoria dels nens del seu entorn. També mostra aquesta actitud a casa amb la germana petita, el pare i la mare, que és a punt de donar a llum a un nen.

Mantenir l’engany al llarg dels dies genera força complicacions a la Laure, però se les empesca per anar-les superant. Quan la seva germaneta Jeanne descobreix que es fa passar per un nen, aconsegueix fer-la còmplice i que li guardi el secret.

Després és la mare qui s’assabenta de la jugada i diu a la seva filla que ho ha de tallar de cop. L’obliga a posar-se un vestit, i aleshores la Laure ha de passar pel procés vergonyant de mostrar-se com a nena davant dels amics i les amigues a qui ha enganyat. 

Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Elaboració d’un sociograma:
Treball en equip. Cada grup escull una de les quatre qüestions proposades per treballar-la amb el seu sociograma. Per exemple, què entenem per identitat de gènere, quins agents intervenen en la configuració de la nostra identitat de gènere, què vol dir poder elegir l’orientació sexual, etc. Cada equip debatrà el seu tema i adoptarà un posicionament comú. En base a les opinions consensuades, cada grup elaborarà un esquema que reculli tots els actors socials en joc i podrà establir els tipus de relacions que es donen entre els agents contemplats.

Pluja d’idees i creació d’un joc de rols:
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Tomboy. Per exemple, com es configura la nostra identitat de gènere, què significa que cadascú de nosaltres pugui escollir la seva orientació sexual, etc. Un cop fetes i recollides les aportacions, cal organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i entre tots dissenyaran un joc de rols.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i tràiler de Tomboy.

Activitat de creació a l’aula:

Dividir el grup classe en cinc equips de treball. Cada subgrup d’alumnes escollirà algun aspecte dels tres drets que queden reflectits a la pel·lícula Tomboy i acabarà plasmant la defensa de la temàtica triada en forma de còmic o presentació de diapositives en suport digital.

Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! Guillaume Gallienne. França, 2013 
La chica danesa. Tom Hooper (dir.). Regne Unit, 2015
Mi vida en rosa. Alain Berliner (dir.). Bèlgica i França, 1997
Tres generaciones. Gaby Dellal (dir.). EUA, 2015