// Super Size Me
Dates d'exhibició: 8, 12, 18 i 19 de novembre, a les 9:30 h i 10 h

Drets i valors a treballar

  • Dret dels infants a una alimentació sana i saludable.

  • Dret dels infants a rebre una informació veraç i contrastada.

Sinopsi

El director del documental es proposa esbrinar si el fet que als EUA hi hagi tanta gent obesa i amb sobrepès té alguna relació amb el consum de menjar ràpid. Decideix passar ell mateix tot un mes alimentant-se exclusivament amb productes de McDonald’s: esmorzar, dinar i sopar. Per documentar adequadament la prova, es fa visitar per tres metges (un de capçalera, un cardiòleg i una gastroenteròloga), a més d’una nutricionista i dietista. Hi acudeix abans de començar l’experiment, però també els consulta per fer-se un seguiment al llarg de les quatre setmanes que ha de durar.

Els efectes del test ja es deixen notar a les analítiques al cap de quinze dies. Davant dels resultats, els dos doctors i la doctora es mostren sorpresos per les alteracions que està patint el pacient en els índexs de molts indicadors importants de salut. Fins i tot li aconsellen no continuar amb la prova. Malgrat els advertiments mèdics i els malestars físics i psíquics, el realitzador Morgan Spurlock arriba fins al final. Acaba engreixant-se dotze quilograms i patint una afecció hepàtica, entre altres mals. L’experiment es trena amb una recerca sobre les estratègies de McDonald’s i de la resta de la indústria alimentària nord-americana

per vendre el màxim. Es destapa com la competència ferotge genera una gran despreocupació de les conseqüències que el menjar fabricat i servit tingui en la salut de la clientela.

Fitxa tècnica

Títol original: Super Size Me
Direcció: Morgan Spurlock
Guió: Morgan Spurlock
País de producció: EUA
Any d’estrena: 2004
Durada: 100 minuts
Llargmetratge documental
Versió en castellà

Activitats d'aula


Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Elaboració d’un sociograma:

Treball en equip. Cada subgrup passa per tres etapes de reflexió proposades per treballar-les en forma de sociograma. S’apunta quines són les principals etapes per les quals ha de passar el menú típic d’un establiment de menjar ràpid abans de consumir-lo, quins són els ingredients necessaris i com seria el procés d’elaboració d’un menú tradicional familiar, etc. Cada equip disposarà d’una estona per debatre en petit grup i adoptar un posicionament comú. En base a les opinions consensuades, cada grup elaborarà dos esquemes que recullin els diferents aspectes que entren en joc en els supòsits plantejats.

Pluja d’idees i creació d’un joc de rols: 
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Super Size Me. Per exemple, com definiríeu el menjar porqueria, què us crida l’atenció dels establiments de fast food, quin penseu que és el procés d’elaboració dels menús que s’hi serveixen, etc. Un cop fetes i recollides les aportacions, cal organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i entre tots dissenyaran un joc de rols.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i, al final de la sessió, el professorat pot presentar la sinopsi i el tràiler de Super Size Me.

 

Sabíeu que...

El documental Super Size Me se centra en l’alt índex d’obesitat als EUA : “el país més gras del món”, diu el director. El fenomen del menjar porqueria, en forma d’establiments fast food, fa temps que s’ha instal·lat a Barcelona, i els i les adolescents en són les principals víctimes.

El sistema alimentari industrial és nociu per a les persones, per als territoris i per al planeta, per la qual cosa es fa necessari treballar per tenir sistemes alimentaris sans i sostenibles. Aquests preserven i regeneren els recursos naturals i els ecosistemes, salvaguarden la capacitat de les generacions futures d’alimentar-se, creen prosperitat local i promouen la justícia social. 

Des del punt de vista purament nutricional, la pel·lícula és contundent en denunciar la insalubritat dels productes de menjar ràpid. Les analítiques que es fa el director del film durant l’experiment d’alimentar-se tot un mes exclusivament de menús de McDonald’s indiquen una degeneració alarmant dels índexs de control. La prova posa en perill la seva salut en tan sols dues setmanes
És interessant l’apartat que Super Size Me dedica a l’alimentació a les escoles nord-americanes, completament dominades pel menjar porqueria. Les responsables dels menjadors escolars que entrevista Spurlock fluctuen entre la ignorància irresponsable i el cinisme.

Es fa necessari promoure la transformació del consum alimentari a través de plantejaments sans, sostenibles i variats, basats en la producció local, les cadenes de subministrament curtes (km 0) i altres fórmules de mercat. Aquestes han d’integrar les infraestructures socials i econòmiques per crear un circuit que connecti les àrees urbanes a les rurals del seu entorn immediat.

Cada cop és més important promoure entorns alimentaris sostenibles entre els diferents col·lectius socials. Els infants i els adolescents són prioritaris a l’hora d’aconseguir una sobirania alimentària plena, totalment compromesa amb la salut i el més corresponsable possible amb els recursos naturals.


Activitat de creació a l’aula:

Dividir el grup classe en cinc equips de treball. Cada subgrup d’alumnes escollirà un dels dos drets que queden reflectits a la pel·lícula Super Size Me i acabarà plasmant la defensa de la temàtica triada en forma de còmic o presentació de diapositives en suport digital.

Materials de suport: Vídeos

Tràiler de Super Size Me

Materials de suport: Llibres

Camerini, V. (2019). La historia de Greta. Barcelona: Planeta
Green, A. (2020). Tú puedes salvar el mundo. Barcelona: Duomo
Herrero, Y. i González Reyes, M. (2019). Cambio climático. Albuixec: Litera Libros
Mira Pons, M. (2010). La alimentación a tu alcance. Barcelona: Oniro
Olivares, J. i Lacasta, J. (2018). I tu, què fas contra el canvi climàtic? Barcelona: Animallibres
Vilella, J. i Clariana, A. (2017). Cuinem en família. Lleida: Pagès Editors

Materials de suport: Pel·lícules

Bichos. Una aventura en miniatura. John Lasseter i Andrew Stanton (dir.). EUA, 1998
El monstruo invisible. Javier i Guillermo Fesser (dir.). Espanya, 2019
Empatía. Ed Antoja (dir.). Espanya, 2017
Wall·e. Andrew Stanton (dir.). EUA, 2004

Guia didàctica completa

Descarregar

Comparteix aquest contingut

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *