1r i 2n d’ESO

Que bonic que és viure!

Dates d'exhibició: 16, 17 i 19 de novembre, a les 9 h i 10 h

Drets i valors a treballar

Dret dels infants a trobar a la ciutat de Barcelona les condicions socials, econòmiques, polítiques, culturals, ambientals i d’accessibilitat universal per viure-hi dignament.

Dret de tots els infants a un habitatge digne, segur i salubre.

Dret dels infants a una ciutat amable, on es garanteixi l’harmonia entre habitatge i espais d’ús col·lectiu.

Sinopsi

Als anys trenta del segle passat, la ciutat nord-americana de Bedford Falls compta amb una cooperativa de préstecs per ajudar les famílies modestes, sobretot en la compra d’un habitatge. És una entitat sense afany de lucre dirigida pel respectat senyor Bailey, amb criteris més socials que no pas financers. Es tracta de la pedra a la sabata dels negocis del gran cacic de la ciutat, el senyor Potter, pur especulador i persona sense cor. Aquest personatge tracta els dirigents i clients de la cooperativa de “fracassats” i “morts de gana”.

El fill gran del senyor Bailey, en George, és un jove honest i ambiciós que somia a viatjar i fer grans projectes d’enginyeria pel món. La mort sobtada del seu pare l’obliga a sacrificar els seus somnis i a fer-se càrrec de la cooperativa, almenys fins que el seu germà petit acabi la carrera universitària i el substitueixi. El més jove de la família torna de la universitat casat i amb una oferta de treball en un altre lloc, per la qual cosa en George veu les seves il·lusions frustrades per segon cop. El casament amb la Mary acaba de fixar el seu destí a Bedford Falls. Dirigeix la cooperativa, amb problemes financers constants, agreujats per la competència incisiva i agressiva del magnat Potter, que vol posseir-la o destruir-la.

Passats uns anys, en George es troba que una tarda de Nadal el seu oncle extravia una suma important de diners, la qual cosa situa la cooperativa en una situació límit. Totalment desesperat, no veu més solució que el suïcidi. Quan és a punt de llençar-se al riu, se li apareix el seu àngel de la guarda per mirar de salvar-lo. En un moment que en George li diu que hagués estat preferible que el deixés morir o ni tan sols haver nascut mai, l’àngel té la idea de fer-li veure com seria la vida a la ciutat si ell no hagués existit. El protagonista es troba que no el reconeix ningú i que l’ara Pottersville s’ha convertit en una mena de Babilònia. Clama per tornar a la vida i l’àngel de la guarda li ho concedeix.

Torna a casa amb la família, desbordant alegria. En resposta a una crida solidària que ha fet la Mary, la gent a qui ell va ajudar durant anys acudeix a casa seva per donar-li diners i així poder cobrir el forat de l’entitat de préstec. Davant de tota la ciutat, el seu germà, retornat de la guerra com un heroi, brinda per ell dient: “L’home més ric de Bedford Falls”.

Fitxa tècnica

Títol original: It’s a Wonderful Life
Direcció: Frank Capra
Guió: Frances Goodrich, Albert Hackett i Frank Capra
Intèrprets: James Stewart, Donna Reed, Lionel Barrymore, Thomas Mitchell, Henry Travers, Beulah Bondi, Frank Faylen, Ward Bond, Gloria Gragame, H.B. Warner, Frank Albertson, Todd Karns, Samuel S. Hinds, etc.
País de producció: EUA
Any d’estrena: 1946
Durada: 130 minuts
Llargmetratge
Versió en català

Activitats d'aula

Primeres reflexions a l'aula

Hi ha dues opcions:

Escriptura d’un rap sobre la ciutat: Treball en equip. Cada subgrup passa per tres etapes de reflexió creativa, amb la idea d’escriure l’estrofa de la tornada d’un rap. Comenten: quins espais de Barcelona ens fan la vida més agradable, què trobem a faltar-hi i què ens hi sobra, quins avantatges i quins desavantatges té viure a Barcelona, etc. Cada equip disposarà d’una estona per debatre en quines qüestions vol centrar l’estrofa del seu rap. En base a al consens obtingut, cada equip començarà a acordar i a escriure les rimes. La idea és que en surti una petita creació pròpia que deixi entreveure el seu punt de vista sobre la ciutat on viuen.

Pluja d’idees i creació d’un joc de rols: L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Que bonic que és viure! Per exemple, quines situacions vitals podrien obligar-nos a renunciar als nostres somnis, fins a quin punt ens marca el lloc on vivim?, què ens suggereix el dret a la ciutat?, i el dret a l’habitatge?, etc. Un cop fetes i recollides les aportacions, cal organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i entre tots dissenyaran un joc de rols.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i, al final de la sessió, el professorat pot presentar la sinopsi i el tràiler de Que bonic que és viure!

Sabíeu que...

Una pel·lícula que comença amb una conversa entre àngels celestials s’ha d’entendre com una faula, per molts components realistes que presenti després. Precisament la grandesa de Que bonic que és viure! rau en l’habilitat de tot l’equip (especialment director, guionistes i actors i actrius) per insuflar d’una autenticitat

molt versemblant accions i personatges que, en altres mans, haguessin caigut en l’estereotip i el tòpic fals.

La cooperativa de préstec per a l’habitatge dels Bailey fa d’alternativa a aquesta situació de domini i fins i tot d’abús. Es regeix per criteris d’ajuda mútua i de confiança recíproca, en lloc del pur benefici econòmic. Tal com en George diu al consell d’administració després de la mort del seu pare, “la nostra ciutat necessita una institució com aquesta ni que sigui perquè la gent no s’hagi d’arrossegar davant d’en Potter”.

Al film, la capacitat d’autoorganització d’una part de la ciutadania és prou potent: es dota d’una entitat de préstecs recíprocs i de la cooperativa per administrar els recursos escassos de la població en una època de crisi. Així és com els ciutadans i les ciutadanes aconsegueixen millorar les seves condicions de vida, mitjançant una acció clarament solidària.

En definitiva, els drets humans no són res més que el respecte de la dignitat de les persones i aquí és on el dret a la ciutat se significa com una qüestió clau. Les aglomeracions urbanes han de garantir l’habitabilitat i unes condicions de vida dignes per a tota la ciutadania. De manera molt especial, ha de ser així amb els ulls posats en la infància i l’adolescència, que en seran el futur i s’han de sentir clarament protegides.

La faula que explica la pel·lícula pot agafar-se com una al·legoria per aconseguir que els nens i les nenes, els nois i les noies d’aleshores ja poguessin créixer en ciutats més humanes i amigables. Traslladat a avui dia, això implica agafar les necessitats vitals de la infància i l’adolescència com a font d’inspiració, i també escoltar els seus punts de vista.

Activitat de creació a l’aula:

Dividir el grup classe en cinc equips de treball. Cada subgrup d’alumnes escollirà un dels tres drets que queden reflectits a la pel·lícula Que bonic que és viure! i acabarà plasmant la defensa de la temàtica triada en forma de còmic o de presentació de diapositives en suport digital.