// OCELLS DE PAS
Dates d’exhibició: 5, 12, 13, 14 i 16  de novembre, 10h

Drets i valors a treballar

  • Dret dels infants amb diversitat funcional a gaudir d’una vida plena, en unes condicions que els permetin valdre’s per si mateixos.

  • Dret de tots els infants que els sigui reconeguda i respectada la seva individualitat.

  • Dret dels infants a relacionar-se lliurement, sense ser prejutjats per les seves condicions particulars.

Sinopsi

El dia que la Cathy fa 10 anys el seu pare li regala un ou d’ànec fecundat. Li dóna també una incubadora domèstica i li explica que, quan l’aneguet neixi, aquest es pensarà que ella és la seva mare i li anirà sempre al darrere. Per tant, ara li toca cuidar-lo fins el dia que surti de l’ou. La mare, separada del pare, no està molt d’acord amb aquestes excentricitats del seu exmarit.

Per una casualitat de la vida, en el moment precís de trencar l’ou, la cria d’ànec acaba veient primer a la Margaux, una amiga de la Cathy que va amb cadira de rodes, i la pren per la seva mare. Les dues nenes decideixen que l’aneguet visqui a casa de la Margaux, però el seu pare i la seva mare no ho permeten perquè pensen que la seva filla no serà capaç de criar-lo.

Per desfer-se’n, el pare de la Margaux dona la cria a una granja d’ànecs. Preocupades pel destí de la seva mascota, les nenes s’escapen, recuperen l’aneguet i es proposen dur-lo al Paradís dels ocells, uns aiguamolls que han trobat per Internet i que són per la zona on viuen. En no localitzar a les seves filles, les dues famílies s’amoïnen molt i pateixen per tot el que els podria passar.

Les famílies s’apressen a denunciar la desaparició a la policia, que de seguida comença la recerca de les petites. Finalment, el pare de la Cathy les localitza pel seu compte als aiguamolls. Quan hi arriben les mares i el pare de la Margaux amb la policia, s’adonen que han de deixar-les fer totes soles. Abans de tornar cap a casa, les dues amigues només volen trobar una família per al seu aneguet, un lloc acollidor on pugui créixer i desenvolupar-se.

Fitxa tècnica

Títol original: Les oiseaux de passage

Direcció: Olivier Ringer

Guió: Olivier Ringer i Yves Ringer

Intèrprets: Clarisse Djuroski, Léa Warny, Alain Eloy, Myriem Akheddiou, Angelo Dello Spedale, Jeanne Dandoy, Camille Voglaire, Renaud Rutten

Països de producció: Bèlgica i França

Any d’estrena: 2015

Durada: 84 minuts

Llargmetratge. Versió en català

Activitats d’aula

Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Joc de rols:
Primer cal distribuir la classe en equips i tot seguit cada subgrup tria una de les situacions descrites: per exemple, una nen amb diversitat funcional que ha decidit jugar amb l’equip de bàsquet de l’escola, un nena que voldria anar sola a l’escola i no la deixen, etc. Per tant, cada un disposarà de la descripció d’un rol que haurà d’entendre per després debatre’l i fer-se’l seu. Quan cada equip estigui a dins del rol, se’ls facilitarà un repte on es troba immers el seu personatge i hauran de mirar de resoldre’l responent a una sèrie de qüestions. Les conclusions s’exposaran i compartiran amb el grup classe.
Material de suport

Pluja d’idees i debat:
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Ocells de pas. Per exemple, quines particularitats tenim cada un/a de nosaltres, quines capacitats i quines limitacions; què vol dir comprendre les diferències i respectar la diversitat de nens i nenes que hi ha al món, etc. En base a les idees recollides, es prepararà un debat amb el grup classe dividit en dos equips. Per tancar-lo, cada grup aportarà alguna cosa que ha après de l’altre equip.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i tràiler d’Ocells de pas.


Sabíeu que…
La cria d’ànec és un alter ego de la Margaux, una de les protagonistes del film, sent una forta identificació amb l’animaló. A l’escena de la banyera diu: “És com jo, no flota”, i la Cathy li respon: “Que no floti no vol dir que no sigui normal”.

A més d’abordar la diversitat funcional amb molta naturalitat, Ocells de pas proposa una segona reflexió sobre les percepcions diferents que hi ha entre els infants i les persones adultes, i la necessitat de respectar-les per ambdues parts.

Aquesta pel·lícula és un cant al reconeixement de les capacitats i habilitats diverses de tots els infants, i també a la facilitat que tenen els nens i les nenes d’assumir la diversitat des de la proximitat i l’empatia.

El terme de diversitat funcional és relativament recent a l’Estat espanyol. Fou definit en el Fòrum de Vida Independent de 2005, on es va establir que les funcions i les capacitats de les persones, de la mateixa manera que altres components dels éssers humans (sexe, ètnia…), són diverses i s’han d’acceptar com a punt de partida per a una convivència en igualtat.

L’element que desencadena la trama d’Ocells de pas és la indicació que el pare dona a la Cathy en relació a l’ou que li ha regalat: “Hi hauràs de ser quan trenqui la closca. El primer ésser viu que vegi, pensarà que és la seva mare”. L’afirmació es basa en la teoria de la impressió de l’etòleg Konrad Lorenz (1903-1989).

El personatge de la Margaux està inspirat en la millor amiga de la filla del director Olivier Ringer. Es tractava d’una nena diagnosticada de miopatia, una malaltia degenerativa que afecta al teixit muscular i escurça dramàticament el temps de vida de qui la pateix. Ringer explica que, malgrat la malaltia, la Margaux era una nena molt alegre i sabia fruir de cada instant.


Activitat de creació a l’aula:

Dividir el grup classe en quatre equips de treball. Cada subgrup d’alumnes escollirà algun aspecte dels tres drets que es reflecteixen al film Ocells de pas. Mitjançant un procés creatiu, acabarà plasmant la defensa de la temàtica seleccionada en forma de rap, amb la idea de primer escriure’n la lletra i després enregistrar-lo en un suport sonor o audiovisual.

Materials de suport: Vídeos

Tràiler d’Ocells de pas

Materials de suport: Llibres

Ábalos, E. i Llorca, F. (2015). Pequeños grandes gestos contra la discriminación. Barcelona: Alba Editorial
Alonso de Santos, J.L. (2015). El nen de traspàs. Barcelona: Kalandraka
Bourdier, E., (2012). A la teva pell. Barcelona: Takatuka
Buitrago, J, (2012). Eloísa y los bichos. Madrid: El Jinete Azul
Parr, M. (2015). Tania Val de Lumbre. Madrid: Nórdica

Materials de suport: Pel·lícules

Colores. Arly Jones i Sami Natsheh (dir.). Espanya, 2017 
Cuerdas. Pedro Solís (dir.). Espanya, 2014
El color del paraíso. Majid Majidi (dir.). Iran, 1999
Entrelobos. Gerardo Olivares (dir.). Espanya, 2010
Un món a la seva mida. Peter Chelsom (dir.). EUA, 1998

Guia didàctica completa

Descarregar

Enllaços d’interès

Podeu trobar més informació a:

Blog del Cicle de Cinema i Drets dels Infants 
Web d’Infància de l’Ajuntament de Barcelona

Textos legislatius a Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona (lectura fàcil):

Declaració Universal dels Drets Humans
Convenció sobre els Drets de l’Infant
Carta de Ciutadania. Carta de drets i deures de Barcelona

Altres:

Web de la secció espanyola del Moviment de Vida Independent 
Web de l’Oficina de Vida Independent (OVI) de Barcelona 
Article titulat La impronta 
Viquipèdia sobre Konrad Lorenz 
Wikipedia sobre la etología 
La impronta: Konrad Lorenz. Fragment d’un documental de National Geographic 
Konrad Lorenz: el padre de la etología y de los patitos. Fragment de documental 
Lorenz, el padre de los gansos. Episodi 24 de la sèrie Érase una vez… Los inventores 

Comparteix aquest contingut

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *