En Manuel, de 9 anys, viu en un petit poble de la selva colombiana anomenat La Pradera i somia en convertir-se en un gran porter. Té una colla d’amics amb els quals juga cada dia a futbol en un prat dels voltants, però ho fan amb una pilota força vellota. Es posa molt content quan el seu pare n’hi regala una de nova.

Un dia estan jugant a futbol amb la bola recent estrenada en el terreny de joc situat al capdamunt d’un turonet. Un accident inesperat fa que la pilota els caigui fins a un marge i, quan són a punt d’anar-la a buscar, descobreixen que es tracta d’una zona minada. Malgrat el perill que suposa acostar-s’hi, en Manuel no està disposat a perdre la seva bola nova de trinca. Convenç als seus dos millors amics, en Julián i en Pocaluz, perquè l’ajudin a recuperar-la. Així comença el periple per aconseguir abastar-la.

Enmig d’aquesta aventura, els infants fan la seva vida amb certa normalitat i continuen compartint escola, estones i jocs. De mica en mica, el conflicte armat de Colòmbia (especialment cru a la regió) acaba pertorbant cada cop més la vida dels habitants de La Pradera i també la quotidianitat del grup de nens protagonista. Escamots de guerrillers assetgen el pare d’en Manuel per a què lluiti al seu costat, cosa que l’home evita tant com pot. La por força la fugida constant dels habitants del poble, com la família d’en Pocaluz. En Manuel, que primer es mostra com un infant innocent i feliç, va percebent l’opressió ambiental i finalment es veurà directament afectat pel conflicte armat.

Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Pluja d’idees i creació d’un joc de rols: L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Los colores de la montaña. Per exemple, quins avantatges té jugar a l’aire lliure i en contacte amb la natura, què ens aporta la pràctica de l’esport, etc. Un cop fetes i recollides les aportacions, cal organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i entre tots dissenyaran un joc de rols.

Dinàmica de frases provocadores: Cal disposar d’un espai lliure d’obstacles amb dues cartolines grans penjades als dos extrems de l’espai (100% d’acord 100% en desacord). En cartolines separades hi ha diferents frases provocadores al voltant de la pel·lícula. La dinàmica consisteix que, en mostrar la frase, l’alumnat s’ha de situar a l’espai seguint l’eix: estic 100% d’acord o estic 100% en desacord. Quan tothom ha trobat el seu lloc, comença el debat. Aquesta rutina s’ha de seguir amb cada frase provocadora.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i tràiler de Los colores de la montaña.

Activitat de creació a l’aula:

Fer petits grups a l’aula. Cada grup d’alumnes escollirà algun aspecte dels tres drets que queden reflectits a la pel·lícula Los colores de la montaña i acabarà plasmant la defensa del seu dret en forma d’espot de campanya de sensibilització, que podria concretar-se en un cartell, una peça d’àudio o un vídeo.

Adiós, muchachos. Louis Malle (dir.). França, 1987

El color del paraiso. Majid Majidi (dir). Iran, 1999

El zoo d’en Pitus. Mireia Ros (dir.). Espanya, 2000

Jouets. Grant Munro (dir.). Canadà, 1966

Voces inocentes. Luis Mandoki (dir.). Mèxic, EUA i Puerto Rico, 2004