Cicle superior d'educació primària
El zoo d’en Pitus
Dates d'exhibició: 11, 14, 15 i 16 de novembre, a les 9:45 h, 10 h i 10:15 h
Drets i valors a treballar
- Dret dels infants a trobar a la ciutat de Barcelona les condicions socials, econòmiques, polítiques, culturals, ambientals i d’accessibilitat universal per viure-hi dignament.
- Dret dels infants a participar en l’elaboració del projecte de ciutat.
- Dret dels infants a desenvolupar iniciatives pròpies i participatives en el seu entorn.
Sinopsi
El lloc de trobada habitual de la colla d’en Pitus és la nau d’un antic complex industrial en desús. L’associació de veïns i veïnes del barri voldria que l’ajuntament rehabiliti l’espai com a centre d’esbarjo per als infants. Paral·lelament, un gran promotor immobiliari conegut com “el rei de l’especulació” vol adquirir la nau per construir-hi un edifici d’habitatges i guanyar molts diners. Per aconseguir-ho, compta amb la complicitat d’un funcionari municipal que li arregla els papers perquè s’aprovin els permisos pertinents.
Un bon dia, en Pitus es troba indisposat per una malaltia greu que només pot ser tractada en una clínica privada suïssa, fora de les possibilitats econòmiques de la seva mare. Els amics i les amigues del nen volen ajudar i tenen la idea de crear un zoo per recaptar diners. Comencen a habilitar la nau i fan seccions per a les diferents espècies, amb tota mena de materials reciclats. S’organitzen i mobilitzen al veïnat per tal que els ajudi en la construcció del zoo i aportant tota mena d’animals.
Mentre la colla d’en Pitus és d’excursió a la muntanya per capturar animals salvatges per al zoo, la banda d’en Juanolas, instigada pel promotor immobiliari, entra furtivament a la nau i destrossa tot allò que els amics i les amigues d’en Pitus havien construït. Un cop passat el primer moment de desencís, en Tanet i tota la colla decideixen refer-ho. De seguida, reben l’ajuda de la gent del barri; i entre tots i totes, en pocs dies, enllesteixen el zoo.
El mateix dia de la inauguració apareixen l’empresari amb els permisos d’obra i un seguit de grues i operaris disposats a enderrocar l’edifici. Davant la resistència de petits i grans, el promotor crida a la policia. El veïnat fa venir una periodista famosa de la televisió. Davant d’aquesta situació, el càrrec municipal i l’empresari es veuen forçats a cedir. El promotor immobiliari es compromet públicament a respectar el zoo i fins i tot es postula per finançar el tractament d’en Pitus, mentre el funcionari anuncia que l’ajuntament habilitarà l’espai com a servei públic.
Fitxa tècnica
- Títol original: El zoo d’en Pitus
- Direcció: Mireia Ros
- Guió: Juli Carrera, Òscar Gràcia, Maria Inziarte, Elena Laviña, David Valls i Mireia Ros. Basat en la novel·la de Sebastià Sorribas El zoo d'en Pitus
- Intèrprets: David Bosch, Faro Lacueva, Judith Pons, Maria Cuevas, Eduard Folch, Albert Majó, Joan Montero, Umu Rodón, Juan Ramón Felipe, Lluïsa Castell, Patxi Barko, Ainabel Llort, Iván Llort, Oriol Vila, Enric Pous, Pep Guinyol, Ferran Lahoz i Fina Rius
- País de producció: Espanya
- Any d’estrena: 2000
- Durada: 90 minuts
- Llargmetratge
- Versió original
Activitats d'aula
Primeres reflexions a l'aula
Hi ha dues opcions:
Joc de rols:
Primer cal distribuir la classe en equips i tot seguit cada subgrup tria una de les situacions descrites: per exemple, un infant que comenta que al seu barri tenen de tot, però hi ha poca cosa per a nens i nenes de la seva edat; un altre explica que una companya de classe necessita que l’ajudin, per tal que no la facin fora del pis on viu amb tota la família; etc. Per tant, cada un disposarà de la descripció d’un rol que haurà d’entendre per després debatre’l i fer-se’l seu. Quan cada equip estigui a dins del rol, se’ls facilitarà un repte on es troba immers el seu personatge i hauran de mirar de resoldre’l responent a una sèrie de qüestions. Les conclusions s’exposaran i compartiran amb el grup classe.
Pluja d’idees i debat:
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula El zoo d’en Pitus. Per exemple, què tenim per a nosaltres al barri i a la resta de la ciutat, què ens hi faria falta per gaudir més del temps de lleure amb els amics i les amigues, quines propostes faríem per millorar el barri on vivim i la ciutat de Barcelona, etc. En base a les idees recollides, es prepararà un debat amb el grup classe dividit en dos equips. Per tancar-lo, cada grup aportarà alguna cosa que ha après de l’altre equip.
Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i els primers minuts del film El zoo d’en Pitus.
Sabíeu que...
La Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat té com a objectiu principal la millora de la qualitat de vida dels habitants de les ciutats, cada cop més condicionada per dinàmiques socioeconòmiques globals. La globalització de l’economia, l’especulació immobiliària, la gentrificació, la congestió de vehicles de motor, l’excés de turisme, les distorsions del clima... provoquen un estrès urbà que impedeix que la vida quotidiana de la ciutadania pugui desenvolupar-se plenament des d’una perspectiva humana, natural i saludable.
El ritme urbà frenètic i la sobreexposició a les pantalles disminueixen les situacions de trobada entre nens i nenes, i també dels infants envers les famílies, el veïnat o la gent del barri. També dificulten les ocasions de reunió amb els amics i les amigues; així com de moments de joc compartit, d’espais on gaudir col·lectivament, de llocs per a la conversa relaxada i d’oportunitats per generar vincles. Es tracta de qüestions molt necessàries per al ple desenvolupament físic i psíquic durant les edats d’infància i adolescència.
Tot i que la pel·lícula presenta una situació de manca d’equipaments i de serveis d’esbarjo per als infants del Raval, la colla d’en Pitus es mou lliurement per l’espai públic del barri i exerceix el seu dret al joc i al lleure. Les condicions de vida, les relacions socials comunitàries i la trama urbanística a l’antiga contribueixen de forma decisiva a què pugui ser així. I aquesta és una de les grans màgies del film, ja que permet fer un salt enrere per comprovar tot el que s’ha assolit, i alhora dona indicacions sobre allò que s’ha perdut i caldria restituir.
Al film El zoo d’en Pitus, aquests infants del Raval recullen la reivindicació de l’associació de veïns i veïnes, i acaben aconseguint la creació d’un nou equipament gràcies a la seva proactivitat, sense que la proposta vingui de dalt. La iniciativa dels nens i les nenes del barri corre completament a la inversa: l’engeguen a la seva manera, el mestre hi col·labora de seguida, s’hi acaben involucrant les famílies i, finalment, és acceptada per l’administració.
La nau on queda la colla d’en Pitus i finalment hi construeixen el zoo és un antic espai industrial en desús. En el film, representa un lloc en litigi entre la gent del barri i el magnat immobiliari conegut com “el rei de l’especulació”. L’associació de veïns i veïnes vol destinar-la a un casal per a infants i joves, perquè tinguin “un lloc on trobar-se i generar projectes solidaris i creatius”.
A la pel·lícula El zoo d’en Pitus no es veu que la infància compti amb cap servei municipal al barri del Raval. Els personatges fins i tot comenten que l’Ajuntament ni tan sols respon a les demandes de l’associació de veïns i veïnes. Aquesta situació extrema ve donada per la intervenció del funcionari corrupte i confabulat amb el promotor immobiliari, a esquenes del veïnat. Al final, la tenacitat de la colla d’en Pitus, del mestre, i de tots els infants i les famílies del barri que col·laboren a fer realitat el zoo provoca un desenllaç inesperat.
Activitat de creació a l’aula:
Materials de suport: Vídeos
Pel·lícula d’El zoo d’en Pitus
Materials de suport: Llibres
- Baseiria, O. (2012). Descobrir Barcelona. Barcelona: Hipòtesi
- Lindo, E. (2013). Manolito gafotas. Barcelona: Seix Barral
- Sorribas, S. (1992). El zoo d’en Pitus. Barcelona: La Galera
- Valls, C. (2011). L’ombra dels oblidats. Barcelona: Barcanova
- Violi, D. (2012). Barcelona per a nens creatius, observadors i talentosos. Barcelona: Al revés
Materials de suport: Pel.lícules
- Pinotxo 3000. Daniel Robichaud (dir.). Canadà, Espanya i França, 2004
- Iqbal y el superchip. Oliver Zahle (dir.). Dinamarca, 2016
Guia didàctica completa
Enllaços d'interès
Podeu trobar més informació a:
Textos legislatius al web de l’Àrea de Drets Socials, Justícia Global, Feminismes i LGTBI de l’Ajuntament de Barcelona (lectura fàcil):
- Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència
- Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència
- Carta Europea de Salvaguarda dels Drets Humans a la Ciutat
- Una ciutat més amable, més verda i menys dominada pel trànsit a elcritic.cat
- Barcelona, ciutat jugable
- Conversa entre Francesco Tonucci i Itziar González sobre com millorar l’espai públic per als infants a Institut Infància i Adolescència
- Tonucci y la ciudad de los niños a Canal Sur
- El veïnat pel veïnat: el projecte que empodera i acompanya els veïns per millorar la seva qualitat de vida a Social.cat
- La 'república de los hipervecinos' de París: cuando la revolución empieza por dar los 'buenos días' en tu barrio a eldiario.es
Comparteix aquest contingut