François Foucault és professor de Lletres d’un institut molt prestigiós de París, però és destinat a un centre d’un dels barris més conflictius de la zona metropolitana, amb la finalitat d’elaborar un informe per al Ministeri d’Educació. Un cop allà, s’enfronta a un ambient que li resulta completament desconegut i ha de buscar la manera d’apropar-se a un alumnat desatès i rebel.

De seguida, Foucault aplica una línia pedagògica severa i exigent, mentre intenta guanyar-se l’alumnat. No aconsegueix motivar-lo de cap manera, ni tan sols assoleix uns mínims de disciplina i d’interès envers la matèria. Com a tutor, es veu cada cop més superat per la situació a l’aula i entra en crisi. La resta del claustre no li serveix d’ajuda. És sobretot professorat jove molt desencisat.

En Seydou és l’alumne més rebel i irreverent, també el graciós de la classe que passa de tot i que exerceix un lideratge fort. Arriba a treure de polleguera el professor en més d’una ocasió i fins i tot s’enfronten. La situació es deteriora per moments, fins al punt de gairebé impossibilitar-li fer classe.

Quan Foucault fa un clic i canvia d’estratègia pedagògica amb la idea de furgar en les inquietuds de l’alumnat, tot comença a rutllar. Aconsegueix despertar interès amb una transposició actual de la novel·la Els miserables de Victor Hugo. El seu posicionament opera un canvi radical, actua fins i tot amb empatia. El professor passa a tenir cura de l’alumnat, es preocupa també per tot allò que li succeeix més enllà de l’aula. Ho fa especialment amb en Seydou, que arrossega una situació vital i familiar molt complexa.

Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Elaboració d’un sociograma:
Treball en equip. Cada grup escull una de les quatre qüestions proposades per treballar-la amb el seu sociograma. Per exemple, què vol dir que el sistema educatiu tingui cura dels i les alumnes que en formen part, què ha de fer un centre educatiu per cuidar els nois i les noies que hi estudien, com penseu que ha de ser l’actuació dels i les professionals de l’educació i d’altres serveis públics per garantir el benestar dels infants, etc. Cada equip debatrà el seu tema i adoptarà un posicionament comú. En base a les opinions consensuades, cada grup elaborarà un esquema que reculli tots els actors socials en joc i podrà establir els tipus de relacions que es donen entre els agents contemplats.

Pluja d’idees i creació d’un joc de rols:
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula El buen maestro. Per exemple, quins drets a la cura i a la protecció teniu a la vostra edat, a quins prejudicis i a quines desigualtats heu de fer front, què vol dir per a vosaltres una educació acollidora, motivadora i que contempli les cures, etc. Un cop fetes i recollides les aportacions, cal organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i entre tots dissenyaran un joc de rols.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i el tràiler d’El buen maestro.

Activitat de creació a l’aula:

Dividir el grup classe en cinc equips de treball. Cada subgrup d’alumnes escollirà algun dels quatre drets que queden reflectits a la pel·lícula El buen maestro i acabarà plasmant la defensa de la temàtica triada en forma de còmic o presentació de diapositives en suport digital.

Billy Elliot. Stephen Daldry (dir.). Regne Unit, 2000

Ganar al viento. Anne-Dauphine Julliand (dir.). França, 2016

La vida d’en Carbassó. Claude Barras (dir.). França i Suïssa, 2016 

Los chicos del coro. Christophe Barratier (dir.). França, 2004 

Mas allà de la pizarra. Jeff Bleckner (dir.). EUA, 2011 

Me llaman Radio. Michael Tollin (dir.). EUA, 2003 

Un mundo a su medida. Peter Chelsom (dir.). EUA, 1998 

Wonder. Stephen Chbosky (dir.). EUA, 2017