Aquest dimecres 20 de novembre ha estat l’últim dia de sessions per a escoles i instituts. En una doble sessió de Les vides de Grace ha vingut a gaudir i a reflexionar l’alumnat de 3r i 4t d’ESO de les escoles i instituts: Nou Patufet, Monlau, La Sagrera, Jaume Balmes, L’Esperança i Príncep de Viana.

Era també el dia de la celebració del 30è aniversari de la Convenció sobre els Drets de l’Infant i de la commemoració del Dia Internacional de la Infància. Per aquest motiu, la regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, Margarita Marí-Klose, ha vingut als Cinemes Girona per presentar les dues sessions del Cicle de Cinema dels Drets dels Infants. 

Marí-Klose, en la seva intervenció a les dues sales, ha incidit en la importància dels drets dels infants, ja que és “una etapa de la vida a la qual les institucions hem de prestar molta atenció”. També ha explicat als nois i noies què significa commemorar trenta anys de la Convenció sobre els Drets de l’Infant, un document aprovat el 1989 i actualment signat per tots els països del món menys els Estats Units. En aquest sentit, la regidora ha afirmat que tots els països s’han fet seu el document amb l’obligació de garantir els drets bàsics dels nens i les nenes, com ara el dret a l’educació, a la sanitat o a la participació. Marí-Klose ha destacat igualment la importància del Cicle de Cinema dels Drets dels Infants per fer més visibles i entenedors tots aquests drets, i la rellevància que els i les joves diguin la seva de la Barcelona que volen.

Tal com ha estat habitual al llarg de totes les sessions adreçades a centres d’educació reglada, després de les paraules de la regidora, els i les alumnes han preparat reflexions extretes del treball previ a l’aula que han presentat abans de veure la pel·lícula.

A la sala 3, el centre d’estudis Monlau ha apuntat que el vessant emocional és molt important en la cura que ha de tenir el món adult dels i les joves. En Janick, l’Asier, la Noa, l’Ismael, la Laia i la Lucía, de 3r i 4t d’ESO, han afirmat que “tenim inestabilitat emocional, els i les joves sentim les coses amb més intensitat” i han reclamat un suport de psicologia a tots els centres educatius. També han parlat de les pèrdues i que cal més acompanyament en moments de dol. Fins i tot han formulat una pregunta amb càrrega reivindicativa: “Per què no hi ha un telèfon d’atenció al jovent?” Finalment, han fet una reflexió sobre els seus privilegis: “Tenim molta sort, donem les gràcies per tenir accés a tota una sèrie de drets i recursos”.

Des de l’escola Nou Patufet, l’Edith, en Nano, en Martín i en Jan han estat els representants de segon cicle d’ESO. Han reflexionat al voltant del dret a l’habitatge, del no maltractament, de la protecció i de la família. També han compartit el seu punt de vista sobre els mal-etiquetats MENAS, menors que arriben fins a l’Estat espanyol a la cerca d’oportunitats però sense les seves famílies, i s’han preguntat qui s’encarrega de cuidar-los.

En Pau i en Carlos de 3r d’ESO de l’escola L’Esperança han parlat de la reparació amb aquest argument: “El passat se supera però no s’oblida”. També han expressat la seva empatia amb els menors que es troben en centres tutelats lluny de les seves famílies, i han afirmat que el tema els és molt proper.

Les representants de 4t ESO d’aquest centre, la Natàlia i la Karem, han tractat també sobre la família i els centres tutelats. En el seu cas, han argumentat que no es pot considerar família el personal d’un centre i s’han preguntat si tots els professionals s’impliquen de la mateixa manera. Com la resta de companys i companyes, també han destacat la importància d’empatitzar amb les altres persones i de cuidar-les.

En paral·lel, a la sala 1 dels Cinemes Girona, un cop la regidora d’Infància, Joventut i Gent Gran de l’Ajuntament de Barcelona, Margarita Marí-Klose, s’ha adreçat al públic assistent, s’ha quedat a escoltar les aportacions de l’alumnat. Els i les representants de les diferents classes dels instituts Jaume Balmes i Princep de Viana han anat desgranant els drets dels infants a les cures, el respecte i la protecció, i han posat el focus en les violències sexuals.

En Jan i l’Hiba de 3r B del Jaume Balmes han reclamat més ajudes perquè cap noi o noia quedi desemparat i s’han preguntat quants nens i nenes estan en aquesta situació a Catalunya. A més, han considerat que les violències masclistes són conseqüència d’una societat patriarcal, el mateix que després han comentat altres companys i companyes de 3r D. 

Els i les representants de 3r A del Príncep de Viana s’han pronunciat també en relació amb les violències sexuals i, en aquest sentit, han apuntat que és important fer públiques les agressions perquè el trauma no sigui permanent. D’altra banda, han posat el focus en els nois i les noies en situació de vulnerabilitat i han reclamat responsabilitat per part de les administracions públiques. Han reivindicat igualment el dret dels infants a una llar, i a una família o persona/es adulta/es de referència.

L’alumnat que ha sortit en representació de 3r B també han exigit a les institucions polítiques de reparació davant de les situacions de maltractament a menors i els han sol·licitat treballar per erradicar les injustícies en matèria de drets humans.

La Belén de 3r C del mateix institut ha mostrat un cartell amb una noia dibuixada a la qual li arribaven missatges negatius i de maltractament, però que alhora tenia missatges de suport. La reflexió final ha estat que “sempre hi ha algú que està per a tu quan tens problemes”. Els i les alumnes del Príncep de Viana no s’han acomiadat sense recordar que la situació de desemparament incompleix la llei de protecció a les persones menors d’edat.

Després de totes aquestes reflexions i reclamacions, a les dues sales s’ha procedit a projectar la mateixa pel·lícula: Les vides de Grace.

En finalitzar les projeccions, ambdues sales han tingut debats molt interessants on s’han analitzat als i les protagonistes del film, passant per tots els personatges. Això ha servit per reflexionar des de l’exemplificació sobre alguns dels temes comentats a la posada en comú inicial, com ara: l’empatia, el valor i la valentia de comunicar que has patit violència, el paper dels educadors i les educadores, la importància de comptar amb una persona que et dóna suport davant de situacions difícils, etc. També s’ha tractat com és de clau la cura d’un/a mateix/a, saber dir prou i no adoptar una actitud de submissió.