// Les vides de Grace
Dates d’exhibició: 12, 19 i 20 de novembre, 9h30’ i 10h

Drets i valors a treballar

  • Dret dels infants a no sentir-se menystinguts, que no els siguin manllevats ni l’honor ni la dignitat ni la llibertat a una vida pròpia.

  • Dret dels infants a que les institucions públiques els ofereixin protecció davant de tot tipus de maltractament, de violències i/o d’abusos físics, psicològics i/o sexuals.

  • Dret dels infants víctimes de maltractaments a que els serveis públics tinguin cura de la seva recuperació física i psicològica, i els facilitin processos d’inclusió social adequats.

Sinopsi

La Grace és una noia al voltant dels 25 anys que fa de supervisora d’un centre d’acollida per a adolescents d’una ciutat nord-americana. Conviu amb en Mason, company de feina, un noi sensible i positiu que està fortament enamorat d’ella. Tots dos senten una gran passió per la seva professió i s’apliquen amb convicció a facilitar el restabliment i l’autonomia dels nois i les noies que viuen al centre.

L’arribada de la Jayden, una adolescent de caràcter tancat i rebel, obliga la Grace a dedicar-li una atenció especial. Amb la relació del dia a dia, s’adona que la jove pateix maltractament i violència sexual per part del pare. Aquesta vivència fa aflorar fets que durant anys la Grace havia mantingut en secret: ella també va patir abusos sexuals del padrastre quan era adolescent.

La tensió interna que subtilment manifesta la protagonista per aquest trauma no superat resultarà ser la causa de les pors i les indecisions davant la relació amb en Mason, de qui espera un fill que no està segura de voler tenir. El desenllaç de la situació de la Jayden ajudarà la Grace a assumir el seu passat, a acceptar de ple la relació amb en Mason i a encarar el futur.

Fitxa tècnica

Títol original: Short Term 12

Direcció: Destin Daniel Cretton

Guió: Destin Daniel Cretton

Intèrprets: Brie Larson, John Gallagher Jr., Kaitlyn Dever, Lakeith Stanfield, Kevin Balmore Hernández, Rami Malek, Alex Calloway, Stephanie Beatriz

País de producció: EUA

Any d’estrena: 2013

Durada: 96 minuts

Llargmetratge. Versió en català

Activitats d’aula

Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Pluja d’idees i creació d’un joc de rols:
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Les vides de Grace. Per exemple, enumerar situacions de desemparament que poden afectar a nois i noies, esbrinar necessitats de protecció, atenció i cura que tenen per fer front a aquestes situacions de vulnerabilitat, etc. Un cop fetes i recollides les aportacions, cal organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i entre tots dissenyaran un joc de rols.

Dinàmica de frases provocadores:
Cal disposar d’un espai lliure d’obstacles amb dues cartolines grans penjades als dos extrems de l’espai (100% d’acord 100% en desacord). En cartolines separades hi ha diferents frases provocadores al voltant de la pel·lícula. La dinàmica consisteix que, en mostrar la frase, l’alumnat s’ha de situar a l’espai seguint l’eix: estic 100% d’acord o estic 100% en desacord. Quan tothom ha trobat el seu lloc, comença el debat. Aquesta rutina s’ha de seguir amb cada frase provocadora.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i tràiler de Les vides de Grace.


Sabíeu que…

El conflicte principal del col·lectiu de personatges de Les vides de Grace és la vulnerabilitat i el desemparament familiar, que obliguen els nois i les noies a viure en un centre d’acollida, en lloc de fer-ho amb les seves respectives famílies.

El títol original de la pel·lícula, Short Term 12, decididament molt poc comercial, podria traduir-se com a Centre d’acollida transitòria o Centre d’acollida a curt termini.

De la Llei Orgànica 8/2015, de 22 de juliol, de modificació del sistema de protecció a la infància i a l’adolescència, actualment vigent a tot l’Estat espanyol, cal destacar el sistema d’acollida i el procediment d’adopció d’infants, així com la creació del Registre de Delinqüents Sexuals. Aquesta nova llei es basa de manera més acurada en l’interès superior del/la menor, tal com determinen les normatives internacionals de drets humans i de drets dels infants.

A Catalunya, els drets dels infants estan protegits per la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència. L’article 105 considera desemparats: “els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar”.

Les vides de Grace es basa en una doble experiència del director nord-americà Destin Daniel Cretton, nascut i educat a Hawaii. La primera, vital, emergeix de la seva etapa com a treballador social durant més de dos anys en un centre d’acollida d’adolescents.

La segona experiència és cinematogràfica, perquè la pel·lícula és l’ampliació del curtmetratge que Cretton va realitzar amb el mateix títol (Short Term 12) com a treball final dels seus estudis de cinema a la Universitat Estatal de San Diego (Califòrnia).

Activitat de creació a l’aula:

Fer equips de treball a l’aula. Cada grup d’alumnes escollirà algun dels tres drets que queden reflectits a la pel·lícula Les vides de Grace i acabarà plasmant la defensa del seu dret en forma d’espot de campanya de sensibilització, que podria concretar-se en un cartell, una peça d’àudio o un vídeo.

Materials de suport: Vídeos

Tràiler de Les vides de Grace (versió en castellà)

Materials de suport: Llibres

Bojunga, L. (2009). Sabates de taló. Barcelona: Cruïlla
Carranza, M. (2011). Paraules emmetzinades. Barcelona: Edebé
Chávez Castañeda, R. (2000). La valla. Barcelona: Everest
Gómez Cerdá, A. (2010). Anoche hablé con la luna. Saragossa: Edelvives
Hanika, B.T. (2011). Les llàgrimes de la caputxeta. Barcelona: Takatuka
Hassenmüller, H. (1997). Buenas noches, muñequita. Santa Marta de Tormes: Lóguez Ediciones
Nunes, L.B. (2008). El abrazo. Boadilla del Monte: Editorial SM
Oates, J.C. (2006). Sexy. Boadilla del Monte: Editorial SM
Sierra i Fabra, J. (2009). La resta és silenci. Barcelona: Abacus

Materials de suport: Pel·lícules

¿A quién ama Gilbert Grape?. Lasse Hallström (dir.). EUA, 1993

En buenas manos. Jeanne Herry (dir.). França, 2018

Me llaman Radio. Michael Tollin (dir.). EUA, 2003

Guia didàctica completa

Descarregar

Comparteix aquest contingut

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *