Al llarg de la matinal d’aquest dimecres 13 de novembre, els Cinemes Girona han obert les portes per rebre els i les alumnes de 2n d’ESO de Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor, alumnat de cicle mitjà de primària dels centres: institut escola Trinitat Nova, escola Baldiri Reixac, escola Lluís Vives i escola El Carmel; i alumnat de cicle superior de primària de les escoles Marinada, Rius i Taulet, Nou Patufet, Tibidabo, Sant Josep i Baldiri Reixac.

Les sessions han començat a la sala 2 amb la projecció del film El buen maestro (2017) del director de cinema francès Olivier Ayache-Vidal. Aquesta pel·lícula transcorre al collège Barbara d’un barri perifèric situat al nord de París que té uns nivells socioeconòmics molt desfavorables. La pel·lícula és un bon exemple per entendre que els centres educatius s’emmarquen en contextos socials diferents i que aquests condicionen les oportunitats dels i les joves. En aquest sentit, la història reflecteix com es poden creuar barreres si l’aposta és per tenir cura els uns de les altres, sobretot de l’alumnat. Després d’un llarg període de recerca i observació en el Barbara, el director del film va decidir que els i les alumnes d’aquest institut en fossin els i les protagonistes, perquè n’havia tret tota la inspiració.

Com a cada sessió, abans de projectar el film, s’ha donat pas als comentaris sobre els drets dels infants i a les curiositats prèvies al voltant d’El buen maestro dels i les representants de 2n d’ESO del centre Sant Ramon Nonat-Sagrat Cor. En primer lloc en Juanjo i l’Aaron de 2nB d’ESO han fet menció d’allò que valoren a les aules: “quan el/la professor/a aplica valors com l’empatia, la paciència, el respecte i la igualtat. Al nostre centre, hi ha tutories individualitzades entre professorat i alumnat, i això fa que els i les alumnes estiguem còmodes i a gust per aprendre”. A continuació la Clàudia i la Carla de 2nA d’ESO han compartit què pensen sobre temes com la discriminació a les aules amb alguns dels següents titulars: “Tenim dret a la igualtat, a viure sense discriminació, a la vida… Tenim dret a escollir sense que ningú ens critiqui”. A més, han subratllat la importància de treballar els sentiments i les emocions a l’escola per aconseguir ser millors, també bons ciutadans i bones ciutadanes.

En el debat final, l’alumnat ha reflexionat sobre les cures que “el professorat ens ofereix i, de vegades, queden invisibilitzades pels nostres comportaments”. Alhora també s’ha esmentat la importància d’entendre la classe com un ens més: “Un espai col·lectiu on puguem representar-nos i relacionar-nos diàriament com vulguem i de la manera més respectuosa possible”.

D’altra banda, la tercera sessió del film nord-americà Volant en llibertat (1996), dirigit per Carroll Ballard, ha començat uns minuts més tard a la sala 3 dels Cinemes Girona. S’han compartit diferents comentaris previs al passi de la pel·lícula per part dels i les representants dels diferents centres. La Isabel, l’Allayon i la Desiré de 3r de primària de l’escola El Carmel que ens han explicat que “necessitem algú que ens cuidi perquè no ens podem cuidar sols/es”, i que “la familia no ha de ser sempre biològica per sentir-la com a nostra”. A més, s’han plantejat allò que farien si es trobessin una cria d’animal desvalguda, amb observacions com que “els animals com les persones també necessiten una família i unes cures”.

En Mateo, l’Anna i en Marc de 4t de primària de l’escola Baldiri Reixac han exposat una mena de desitjos i agraïments per sentir-se més cuidats i cuidades pel professorat del centre educatiu i també han ensenyat unes pancartes confeccionades a classe per treballar les temàtiques i les inquietuds al voltant del film. Seguidament, la Carlota, l’Aitor i la Júlia de 3r del mateix centre han plantejat una qüestió molt interessant: “quines atencions per part de la família i els o les mestres us ajuden a créixer i a ser feliços i felices?”. Han defensat que una de les cures més importants és que els donin l’oportunitat de fer allò que més els agrada.

Des de l’escola Lluís Vives, l’Alma i la Laura de 3r de primària han mencionat el valor de comptar amb famílies, padrins/es i serveis socials perquè, en conjunt, ens garanteixen una llar i amor per sentir-nos ben cuidats i cuidades. Minuts més tard, ha pujat a parlar l’alumnat de 3r i 4t de l’institut escola Trinitat Nova. L’Adam, l’Ayaan i l’Ismael han ensenyat unes flors que han elaborat a classe per escriure a cada pètal aquelles coses boniques que consideren que fan les persones adultes per ells i elles. A continuació, l’Alèxia i en Bilal han explicat el següent: “no sempre són els pares i les mares qui ens cuida, sinó que els avis i les àvies i els germans i les germanes també ho fan.” Alhora també han parlat de temes com les separacions familiars posant-nos en el context que alguns dels companys i les companyes han sentit tristesa quan han hagut de deixar enrere el país d’origen i la família. Finalment, en Rayan i en Favour ens recorden que “nosaltres també hem de cuidar a qui estimem”.

Per últim, s’ha engegat la projecció de la sala 1 amb la pel·lícula La vida d’en Carbassó (2016) del director suís Claude Barras, per a cicle superior de primària. Seguint la mateixa dinàmica de les altres sessions, les diferents escoles han sortit a l’escenari per comentar els drets dels infants i la pel·lícula. En primer lloc, ho ha fet l’escola Sant Josep per explicar que hi ha infants amb situacions molt difícils que es mereixen una atenció especial per poder créixer en condicions favorables. Seguidament, els i les representants de l’escola Marinada han opinat que “els nens i les nenes sempre estimen la família de forma incondicional, però no sempre passa a l’inrevés”. Han volgut matisar que per això existeixen centres d’acollida i cura d’infants on els nens i les nenes es fan costat.

L’alumnat de l’escola Rius i Taulet i el de l’escola Nou Patufet han coincidit a comentar que l’escola és un dels espais segurs on els infants poden rebre totes les atencions i els afectes que necessiten per créixer amb benestar. A continuació, ha pres la paraula l’escola Tibidabo recordant-nos que “sentir-nos estimats i estimades és més important que tenir tots els regals del món”. Des de l’escola Baldiri i Reixac, s’han qüestionat com s’organitzen els governs per acollir a tots aquells infants que els cal una altra llar i quins elements precisa un centre d’acollida.

Després d’un intens debat, els nens i les nenes han identificat certa crueltat en les situacions que ha viscut la colla d’infants protagonista de la pel·lícula. També han reflexionat sobre com s’haurien de comportar quan arriba un nen nou o una nena nova a l’escola, i han incidit en una acceptació des d’un bon inici, amb la voluntat i el compromís d’acompanyar-lo/la en l’aventura.