Zibila i el poder de les ratlles, i més contes

Zibila i el poder de les ratlles:
La Zibila és una petita zebra adoptada per un pare cavall i una mare euga. Només arribar a la nova casa on la família s’ha traslladat, la petita coneix el seu veí Carino, amb qui comença a fer amistat, fins que el pare i la mare d’aquest li ho prohibeixen. Quan va a l’escola, la Zibila pateix les burles dels companys i les companyes, que se’n riuen que tingui ratlles. Un dia que ella porta el seu petit lleó de peluix, uns companys li prenen i l’acaben llençant fora del pati, al carrer. La Zibila salta la reixa i ha de córrer per diferents indrets de la ciutat, perquè el nino passa accidentalment d’un lloc a un altre. Per sort l’ha seguida en Carino, i tots dos fan cap a un circ. Allà tots dos viuen una gran aventura que ho canvia tot.

Per damunt de tot:
Pare, mare i filla girafes han sortit de vacances al bosc. Mentre el pare i la filla frueixen de l’entorn natural, la mare hagués preferit anar a la piscina, com fa una amiga. La petita corre i juga pel bosc, intentant fer amistat amb els animalons que l’habiten, però l’ambient no és del tot receptiu. Algun animalet la tracta amistosament, però un esquirol amb aires d’amo del bosc li és especialment antipàtic i li diu que aquell no és lloc per a un animal tan gran com ella. En un moment donat, l’esquirol es troba penjat, en perill de caure d’un arbre molt alt. El pica-soques va a buscar la girafa perquè l’ajudi, però l’esquirol, orgullós, s’hi nega. Finalment cau, però la girafa el salva. L’esquirol no li ho agraeix, però els altres animals es posen a jugar amb ella.

Un vent de màgia:
El petit Ludovic fa castells a la sorra del parc, mentre el seu pare llegeix en un banc. Un osset se li atansa i, en lloc de jugar plegats, l’altre l’empeny i el tira a terra. En Ludovic plora i, per consolar-lo, el pare es posa a construir un gran castell amb ell. Llavors arriba una osseta, amb la seva mare, i saluda en Ludovic. Ell la va a veure, però l’altre osset li fa la traveta i el fa caure. L’osseta l’ajuda a alçar-se i es fan amics. Es donen altres situacions d’enemistat fins que en Ludovic i l’osseta juguen a enlairar un estel que els ha preparat la mare d’ella. Quan ha de marxar, l’osseta deixa l’estel a en Ludovic i, quan aquest també ha de tornar a casa amb el pare, el dona a l’osset amb qui havia estat rivalitzant.

Ailín en la luna:
La petita Ailín arriba a casa al vespre, amb la seva mare, que és mestra. La nena, plena d’energia, no para de parlar i de demanar atenció, mentre la seva mare, cansada, està atrafegada posant la casa en ordre. No pot estar per la seva filla, perquè té un munt de tasques per fer. Arriba un moment que la nena cau i crida. Aleshores la mare, alterada, deixa anar que l’envia a la lluna, i tanca la nena a la seva habitació. Després d’una estona, un cop corregeix deures de l’escola i es tranquil·litza, la mare prepara galetes casolanes, alça el càstig de la filla i li demana perdó.