Un regalo para papá y mamá

Un regalo para papá y mamá és una pel·lícula eminentment comercial i d’entreteniment, amb escenes rocambolesques i en clau de comèdia. Malgrat aquest enfocament i fer servir una trama secundària de ciència-ficció, el film resulta interessant pel desplegament de personatges; les interaccions familiars del matrimoni, la filla i els dos fills; l'evolució de la relació entre germana i germans al llarg del film; i algunes de les situacions que estructuren el relat. Tot plegat serveix per abordar el dret a la família, des de la perspectiva de la infància, tal com recull la Convenció sobre els Drets de l'Infant i la resta de normativa relacionada.

En tota ruptura d'una família, “les administracions públiques han de prestar especial atenció a la protecció de l’interès superior dels infants i els adolescents”, amb l'objectiu que “no impliqui conseqüències perjudicials per al seu benestar i ple desenvolupament” (article 28 de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència). 

La imminent separació del matrimoni protagonista d'Un regalo para papá y mamá posa en alerta la filla i els dos fills, començant pel més menut i poc comunicatiu. També altera del tot l'actitud vital de tots tres, fins a esperonar-los a intercedir amb tot tipus d'estratagemes, moltes d'elles en clau de comèdia. Ho converteixen en un joc. És la seva manera de fer valer que sigui escoltada la seva opinió, a resultes de l'edat i el grau de maduresa que ja tenen. La noia i els dos nens volen que la mare i el pare puguin atendre els seus anhels i les seves aspiracions familiars.

La quotidianitat que presenta el film remet directament a la primera demanda de l'Agenda dels Infants de “cuidar la nostra vida amb la família”. Els nens i les nenes de Barcelona es queixen del poc temps i la poca qualitat de les activitats que fan amb els pares i les mares. En to de comèdia, Un regalo para papá y mamá incideix en la necessitat que els progenitors prestin més atenció als fills i les filles, i els dediquin més temps en el dia a dia de la vida familiar. En Taylor, l'Emma i en Max inicialment no sembla que ho demandin, però sí a partir del moment que es planteja el divorci.

Les lleis de protecció dels drets dels infants estipulen que la responsabilitat de la cura i atenció dels fills i filles és compartida entre el pare i la mare, indistintament i solidàriament. Ho estableixen així per tal de superar el prejudici sexista i masclista que determinava tradicionalment que el deure requeia exclusivament en les mares. Aquestes normatives declaren l’obligació dels estats i les administracions públiques a fomentar la parentalitat positiva, regulant a tal fi els horaris i les condicions laborals, de manera que permetin la conciliació de vida personal, professional i familiar. A Un regalo para papá y mamá, no es dona aquesta corresponsabilitat, la qual cosa esdevé un dels principals motius de la perspectiva de ruptura familiar.

El personatge del petit Taylor apel·la als drets dels infants amb característiques especials, en el marc de la cura i l'atenció familiar. Encara que no s’expliciti, el nen té trets clars de patir una síndrome de comportament de caràcter autista: tancament comunicatiu i emocional, aïllament social, gust per la foscor, rebuig del contacte físic, intel·ligència prominent... En tractar-se d'una comèdia comercial, la pel·lícula Un regalo para papá y mamá fa una caricatura de com és la vida quotidiana d'aquest infant diferent. Per raons purament narratives, representa que no surt mai de casa i s'hi queda sol, sense que la família compti amb cap suport d'atenció ni de cura.