Tipitips és una pel·lícula que articula vuit petites històries i cinc cançons, totes protagonitzades per animalets. A la darrera peça musical un infant canta al seu pare i/o a la seva mare.

A la primera cançó, una llebre protegeix la seva cria. Corren pel camp i pels horts assetjades per una guineu i per una àliga reial. Però la intel·ligència de la llebre sempre les salva dels perills.

La segona cançó està protagonitzada per dinosaures. Una triceratop passeja amb la seva cria i es troba un saltopus acabat de sortir de l’ou que ha quedat apartat de la resta. La triceratop acompanya el diminut dinosaure a retrobar la seva família.

Història 1: Qui sagna? L’Osseta, en Gatet, en Conillet, l’Ocelleta i la Porqueta estan fent una construcció de fusta. En Gatet es fa un tall a la cama mentre serra un tauler, però de seguida els companys i les companyes de joc el curen i li posen una tireta. També guareixen l’Ocelleta després que en Conillet li doni un cop de martell al bec. Tots i totes renyen a en Conillet, que es queda aïllat. Arriba un moment que ell també es queixa de diversos dolors, i la resta d’animalets acudeixen a curar-lo i cuidar-lo. 

Història 2: Qui es perd? L’Osseta i la seva mare van al supermercat a comprar. En un moment que la mare se’n separa per anar a buscar verdura, l’Osseta se sent abandonada i la comença a buscar per tot arreu, sense èxit. Finalment la seva mare la troba, i ella se sent alleugerida i feliç.

Història 3: Qui està empipat? L’Osseta està fent una construcció quan en Gatet arriba i vol jugar amb ella. Però ella no vol jugar-hi i tot acaba que els dos animalets es barallen. Després fan les paus i juguen plegats. L’Osseta es fa mal i en Gatet la cuida, i això fa que encara reforcin més l’amistat que els uneix.

Història 4: L’àvia de qui? Un dia l’Osseta s’està a casa de la seva àvia i arriba una cosineta. A l’Osseta no li fa cap gràcia haver de compartir l’atenció de l’àvia. Quan l’ossa proposa a les dues petitones fer pastissos i galetes, la cosina s’atipa de pasta crua, però se li posa malament i li provoca vòmits. L’àvia en pren cura i es posa a llegir contes a les dues nenes. Al final, l’Osseta genera empatia vers el malestar de la cosineta i acaba acceptant-la.

A la tercera cançó, una xinxa ensenya a la seva cria com pot moure’s per una casa i trobar-hi un lloc per descansar. Un cop es posen a dormir en una capseta i en una llauna respectivament, el petitet va a buscar el seu pare per dormir amb ell.

En el cas de la quarta, una balena i la seva cria viatgen sota l’aigua. La petita és molt feliç de nedar al costat de la mare, li dona protecció, senten afecte mutu i es fan companyia l’una a l’altra.

Història 5: Qui és dolç? En el grup d’animalets discuteixen sobre quin dels seus colors és el més bonic, i sobre qui és el més dolç o la més dolça. La discussió passa a baralla, fins que arriba en Conillet amb uns bombons i els diu que el marró, el color de la xocolata i d’ell, és el més bonic. I tota la resta ho accepta.

Història 6: Qui decideix? L’Osseta no obeeix de cap manera a la mare: vol decidir per si mateixa. Ara bé, sembla que ho fa sobretot perquè la seva mare estigui per a ella i facin coses juntes.

Història 7: Qui s’ha mort? L’avi de l’Ocelleta ha mort. Tant ella com el seu pare estan molt tristos, mentre la mare els consola. Després l’Ocelleta diu que el seu avi s’ha convertit en una papallona.

Història 8: De qui són els pantalons? La Porqueta, en Conillet i l’Ocelleta volen sortir a jugar, però s’han d’abrigar perquè fa fred. Es fan un embolic amb les peces de roba, però finalment cadascú troba la que li pertoca i surten cap a fora.

A la cinquena cançó torna a aparèixer la casa de l’inici de Tipitips, que conté el llibre amb totes les històries i cançons. En aquest cas, un infant canta a una persona adulta. Explica que, si ell fos gran i el seu pare i la seva mare fossin petits, en tindria cura com ara en tenen d’ell. Posa en valor el dret dels infants a una cura basada en l’atenció, la protecció, el respecte, la tendresa i l’amor.

Primeres reflexions a l’aula:

Roda d’aportacions dels i les alumnes sobre vivències que tenen dels drets dels infants relacionats amb la cura i l’autorespecte. A continuació, es defineix conjuntament quines són les necessitats de cura que tenen els nens i les nenes de la seva edat. El o la mestre/a pot ressaltar: com el món adult procura que els infants sempre creixin envoltats de respecte i cures, com se’ls assegura l’atenció necessària per al seu benestar. Arriba el moment d’explicar a l’alumnat que els nens i les nenes de tot el món tenen reconeguts uns drets, entre els quals la cura i la protecció són dos eixos molt importants. L’objectiu és provocar una descoberta participada sobre les implicacions quotidianes dels drets de protecció, acolliment i reparació de la infància. Aquesta activitat servirà per preparar la intervenció del grup classe al cinema i es podrà finalitzar amb el visionat del tràiler de la pel·lícula. 

Activitat de creació a l’aula:

Dividits en subgrups, cada equip se centrarà a treballar un dels drets dels infants relacionats amb la cura i l’autorespecte. En plasmarà el significat en una sèrie de 4 a 6 dibuixos. Un cop acabada, es tracta que cada equip pinti els dibuixos o els treballi amb collage. El resultat es digitalitzarà i s’enviarà per compartir-lo en aquest web. També es pot confeccionar una presentació conjunta, en format digital, de les sèries de dibuixos de tots els subgrups de cada classe. 

Cuerdas. Pedro Solís (dir.). Espanya, 2014 

El osito. Fyodor Khitruk (dir.). URSS, 1964

La zorra y el conejo. Yuriy Norshteyn (dir.). URSS, 1973 

Le petit garçon et l’oie des neiges. Gayle Thomas (dir.). Canadà, 1984 

Una nina a la neu (Sèrie Ludovic). Co Hoedeman (dir.). Canadà, 1998