Un nen de 10 anys, fill d’un pare ancorat en l’imaginari del far-west i d’una mare estudiosa obsessiva dels insectes, és un superdotat. Viu marcat pel sentiment de culpabilitat per la mort del seu germà bessó, jugant amb una escopeta. Malgrat la seva edat, guanya un premi científic i decideix viatjar sol fins a Washington per recollir-lo. Superada la incredulitat inicial, la institució promou mediàticament en T.S., fins que la família el rescata i el recupera en tots els sentits.

Cada integrant de la família Spivet evidencia la seva soledat i li és difícil sentir-se formant part d’una comunitat.

La manca d’atenció psíquica dels progenitors es defineix legalment com una “situació de risc”, tal com recull la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència

Malgrat la disbauxa, no es pot dir que la família Spivet no s’estimi: passa que no ho expressa manifestament, sinó cadascú a la seva manera.

Els infants superdotats poden patir discriminacions, com és el cas d’en T.S. a l’escola.

La manipulació a què l’executiva de la Smithsonian sotmet a en T.S. pot considerar-se un cas d’explotació que atenta contra els drets del nen.

Davant del viatge que emprèn, en T.S. se sent aterrit i impressionat, però se sobreposa per dignitat i la llibertat de decidir el seu pervenir.

Com sempre en una història narrada, el viatge físic és la metàfora d’un viatge interior, d’autoconeixement i de maduresa que fa T.S. Spivet.

Us fem diverses propostes: