La família Mitchell contra les màquines 

Una primera interpretació de La família Mitchell contra les màquines porta cap a una certa crítica dels perills de la influència de les tecnologies sobre el control de les nostres vides. Aquest tema és una de les denúncies dels infants de Barcelona a l’Agenda dels Infants. Els nois i les noies de la ciutat demanen l'ajuda de la població adulta per fer un bon ús dels enginys tecnològics, bàsicament dels telèfons intel·ligents i, en general, dels dispositius electrònics i les pantalles.

A l'inici del film, la Katie Mitchell es presenta com una jove desplaçada, que no encaixa, incompresa, i que vol anar a la universitat perquè allí coneixerà gent com ella. Sap que a Califòrnia veurà reconegut el talent que el seu pare ignora. Tornant a l’Agenda dels Infants, l’actitud parental d'en Rick és exactament la contrària a la reclamada per part dels infants de Barcelona. Demanen que les persones adultes, sobretot les de la família, els escoltin més i millor, i que els pressionin menys sobre com han de ser. 

El famós director de cinema Alfred Hitchcock deia que ell posava als guions de les seves pel·lícules un MacGuffin (un terme inventat per ell), el qual definia com una trama d’intriga per fer avançar la història, sense ser la principal. Contra allò que pot semblar a primera vista, a La família Mitchell contra les màquines, la intriga de la revolta tecnològica dels mòbils i els robots no és la principal, per molt que domini el temps i l’acció del film. Sota la trama frenètica de la revolta dels autòmats digitals, la pel·lícula va realment dels vincles i les relacions humanes, especialment en el nucli familiar.

Els guionistes de La família Mitchell contra les màquines lliguen els dos fils narratius a partir d’una hipòtesi irònica, que posa en dubte la veracitat i la profunditat dels sentiments humans. En la conversa en què el mòbil que lidera la revolta n’explica els motius a qui va ser el seu creador (el qual l’abandona pel nou invent), aquest smartphone dona una dada xocant. Diu que el 90% de les trucades als mòbils (amb identificació de qui truca) que fan les mares són rebutjades pels seus destinataris, els fills i les filles. La dada és estadísticament difícil de comprovar, però reflecteix una impressió molt comuna entre els pares i les mares que veuen fills i filles tot el dia amb el mòbil a la mà. Estan permanentment connectats i connectades, malgrat que no els responen mai quan els o les truquen.

Els nens i les nenes de Barcelona exposen, a l’Agenda dels Infants, preocupació pel temps que passen davant de les pantalles (principalment dels mòbils), i demanen ajuda per no enganxar-s´hi i fer-ne un bon ús. Tot i el matís que aporta l’afició de la Katie, sí que és excessiu que hi dediqui quasi tot el seu temps lliure. Tampoc es tracta de prohibir-li l'ús del mòbil, com fa en Rick quan la seva filla està enregistrant el vídeo del viatge. L'objectiu seria ensenyar-li que, de tant en tant, miri la realitat sense la intermediació de la càmera.