Eres mi héroe

En Ramón, de tretze anys, es muda amb el seu pare i la seva mare a Sevilla, l'any 1975. És l’enèsim trasllat de la família, a causa dels canvis de destinació del seu pare a l’empresa. El noi, de caràcter retret, pateix viure en moviment constant perquè no té l'oportunitat d’arrelar enlloc ni de fer amistats duradores. A tot arreu ha tingut dificultats per relacionar-se i ha estat víctima de la burla i l’assetjament dels seus companys de classe. Com a autodefensa, s’ha creat un codi de comportament que busca l’anonimat i passar desapercebut, a més d'un amic imaginari, en Nube de Agua, que li dona consells.

A Sevilla és rebut amb hostilitat per la colla d’Els Repetidors de la seva classe, un grup de quatre nois que l’assetgen des del primer dia. Ell mira d’escapolir-se’n, infructuosament, fins al dia que el seu amic imaginari li diu que ha de parar de fugir i fer front als quatre companys que el turmenten. En un moment que van per ell, en Ramón s’adreça a un del grup, en Rafael. D’un cop de cap a la cara, el tomba i li trenca el nas. Contra tota previsió, es troba que la resta se’l mira amb respecte, i fins i tot es fa atractiu per a algunes noies. En particular s'hi fixa la Paloma, que és germana del noi que ha ferit. Amb ella iniciarà la seva primera relació sentimental.

Paral·lelament, per mediació d'en David, el líder de la colla que l'assetjava, en Ramón es comença a integrar en el grup. Tots dos traven una forta amistat, amb la lògica reticència d'en Rafael, que se sent vexat. En Ramón descobreix així l’experiència de tenir un amic, que li havia estat vedada fins aleshores. Es troben en un cau que té en David, i allí passen el temps parlant de les seves coses i estrenant-se en la vida adolescent.

A l’escola pateixen l’educació repressiva de l'època. Hi ha un professor, Don Félix, que canta les lloances del règim de Franco a les classes de formació ideològica que s’imposaven llavors, impartides per membres dels diferents estaments del sistema repressiu. També reben classe de religió, en aquest cas a mans d’un capellà jove i progressista, que no es manifesta com a tal fins després de la mort del dictador.

La colla decideix fer una malifeta a Don Félix i una nit li rebenten una roda del cotxe. Per sorteig, és en Ramón qui ha de materialitzar l’acció. L’ambient polític es va enrarint i els nois estan àvids d’entendre què passa. El capellà els informa de tot allò que el règim totalitari prohibeix. De seguida, sorgeixen comentaris contra Don Félix. Per treure'n l'entrellat, aquest mestre i el director sotmeten en Ramón a un interrogatori intimidatori. Sota l’amenaça de fer mal al seu pare i a la seva mare, el noi acaba delatant el pare Mateo com a instigador de les crítiques al professor reaccionari.

El capellà és expulsat, i en Ramón confessa a en David que ha estat ell qui l’ha delatat. El seu millor amic el fa fora de la colla i torna a quedar aïllat, sense amistats. Al cap d’uns dies sap per la Paloma que en Rafael va dir al seu pare que ell havia punxat la roda, i aquest ho havia traslladat a la policia. Així havia arribat la informació al director del col·legi, que va decidir interrogar el noi, aprofitant la seva situació delicada. En Ramón ho explica a en David, i, amb els altres dos integrants de la colla, organitzen una baralla on el protagonista apallissa de nou a en Rafael, per haver-ho xerrat.