• Fotograma del conjunt de curts "Zibila i el poder de les ratlles, i més contes
"

  • Fotograma del conjunt de curts "Zibila i el poder de les ratlles, i més contes
"

  • Fotograma del conjunt de curts "Zibila i el poder de les ratlles, i més contes
"

  • Fotograma del conjunt de curts "Zibila i el poder de les ratlles, i més contes
"

  • Fotograma del conjunt de curts "Zibila i el poder de les ratlles, i més contes
"

3r i 4t d’ESO

Eres mi héroe

Dates d'exhibició: 16, 17, 20 i 21 de novembre, a les 9:30 h i 10 h

Drets i valors a treballar

  • Dret dels infants a sentir-se acceptats, sense cap tipus de discriminació ni de violència.

  • Dret de tots els infants a gaudir de bones relacions familiars i d’amistat.

  • Dret dels infants a una educació que respecti la llibertat d’opinions i de punts de vista.


Sinopsi

En Ramón, de tretze anys, es muda amb el seu pare i la seva mare a Sevilla, l'any 1975. És l’enèsim trasllat de la família, a causa dels canvis de destinació del seu pare a l’empresa. El noi, de caràcter retret, pateix viure en moviment constant perquè no té l'oportunitat d’arrelar enlloc ni de fer amistats duradores. A tot arreu ha tingut dificultats per relacionar-se i ha estat víctima de la burla i l’assetjament dels seus companys de classe. Com a autodefensa, s’ha creat un codi de comportament que busca l’anonimat i passar desapercebut, a més d'un amic imaginari, en Nube de Agua, que li dona consells.

A Sevilla és rebut amb hostilitat per la colla d’Els Repetidors de la seva classe, un grup de quatre nois que l’assetgen des del primer dia. Ell mira d’escapolir-se’n, infructuosament, fins al dia que el seu amic imaginari li diu que ha de parar de fugir i fer front als quatre companys que el turmenten. En un moment que van per ell, en Ramón s’adreça a un del grup, en Rafael. D’un cop de cap a la cara, el tomba i li trenca el nas. Contra tota previsió, es troba que la resta se’l mira amb respecte, i fins i tot es fa atractiu per a algunes noies. En particular s'hi fixa la Paloma, que és germana del noi que ha ferit. Amb ella iniciarà la seva primera relació sentimental.

Paral·lelament, per mediació d'en David, el líder de la colla que l'assetjava, en Ramón es comença a integrar en el grup. Tots dos traven una forta amistat, amb la lògica reticència d'en Rafael, que se sent vexat. En Ramón descobreix així l’experiència de tenir un amic, que li havia estat vedada fins aleshores. Es troben en un cau que té en David, i allí passen el temps parlant de les seves coses i estrenant-se en la vida adolescent.

A l’escola pateixen l’educació repressiva de l'època. Hi ha un professor, Don Félix, que canta les lloances del règim de Franco a les classes de formació ideològica que s’imposaven llavors, impartides per membres dels diferents estaments del sistema repressiu. També reben classe de religió, en aquest cas a mans d’un capellà jove i progressista, que no es manifesta com a tal fins després de la mort del dictador.

La colla decideix fer una malifeta a Don Félix i una nit li rebenten una roda del cotxe. Per sorteig, és en Ramón qui ha de materialitzar l’acció. L’ambient polític es va enrarint i els nois estan àvids d’entendre què passa. El capellà els informa de tot allò que el règim totalitari prohibeix. De seguida, sorgeixen comentaris contra Don Félix. Per treure'n l'entrellat, aquest mestre i el director sotmeten en Ramón a un interrogatori intimidatori. Sota l’amenaça de fer mal al seu pare i a la seva mare, el noi acaba delatant el pare Mateo com a instigador de les crítiques al professor reaccionari.

El capellà és expulsat, i en Ramón confessa a en David que ha estat ell qui l’ha delatat. El seu millor amic el fa fora de la colla i torna a quedar aïllat, sense amistats. Al cap d’uns dies sap per la Paloma que en Rafael va dir al seu pare que ell havia punxat la roda, i aquest ho havia traslladat a la policia. Així havia arribat la informació al director del col·legi, que va decidir interrogar el noi, aprofitant la seva situació delicada. En Ramón ho explica a en David, i, amb els altres dos integrants de la colla, organitzen una baralla on el protagonista apallissa de nou a en Rafael, per haver-ho xerrat.


Fitxa tècnica

  • Títol original: Eres mi héroe
  • Direcció: Antonio Cuadri
  • Guió: Antonio Cuadri, Miguel Ángel Pérez i Carlos Asorey
  • País de producció: Espanya
  • Any d’estrena: 2003
  • Durada: 103 minuts
  • Llargmetratge de ficció
  • Versió original (en castellà)

Activitats d'aula

Primeres reflexions a l'aula

Hi ha dues opcions:

Escriptura col·lectiva de les estrofes d’un rap
Treball en equip. Cada subgrup passa per tres etapes de reflexió creativa, amb la idea d’escriure la tornada d’un rap. Per a la pluja d’idees inicial, parteixen de dues demandes de l’Agenda dels Infants: fer equip per acabar amb el bullying, i més ajuda emocional i menys pressió sobre com ha de ser cada infant, i les consegüents propostes. Cada equip disposarà d’una estona per debatre en quines qüestions vol centrar la seva estrofa del rap. En base al consens obtingut, en petit grup, començarà a acordar i a escriure les rimes. La idea és que en surti una petita creació pròpia que deixi entreveure punts de vista individuals i col·lectius.

Dinàmica de frases provocadores
Cal disposar d’un espai lliure d’obstacles amb dues cartolines grans penjades als dos extrems de l’espai (100% d’acord 100% en desacord). En cartolines separades hi ha diferents frases provocadores al voltant de la pel·lícula. La dinàmica consisteix que, en mostrar la frase, l’alumnat s’ha de situar a l’espai seguint l’eix: estic 100% d’acord o estic 100% en desacord. Quan tothom ha trobat el seu lloc, comença el debat. Aquesta rutina s’ha de seguir amb cada frase provocadora.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i el tràiler d’Eres mi héroe.


Sabíeu que...

Per captar el discurs del film Eres mi héroe és clau el context històric en què es desenvolupa l’acció. El relat passa durant el curs escolar 1975-76, transcendental per a Espanya, amb el decés de Franco el 20 de novembre de 1975. A partir d’aquell moment, els carrers de ciutats d’arreu del territori es van omplir d’un esperit de reivindicació democràtica, després de gairebé 40 anys de dictadura. Just el curs vinent se’n compliran 50 anys.

Com a totalitarisme, el règim franquista es va caracteritzar per una fèrria repressió dels drets i les llibertats de la ciutadania, que es fonamentava en la por i el terror. Tot i que aleshores Espanya ja formava part de l’ONU, no va subscriure els textos principals sobre drets humans fins després de la mort de Francisco Franco, l’any 1977. La Constitució de 1978 en fa una referència explícita a l’article 10.2.

Amb aquest context sociopolític de rerefons, les trames de la pel·lícula es donen en un estat que no garantia ni drets ni llibertats. Es feia especialment evident amb els drets dels infants, els quals eren tractats com una massa que només tenia el deure i l’obligació de l’obediència a les persones adultes. En aquella època i en aquest país, ningú es plantejava que els nens i les nenes, els nois i les noies fossin ciutadans i ciutadanes amb drets. Tampoc se’ls reconeixia que necessitessin una protecció especial, ni se’ls oferien atencions adequades per al seu benestar i ple desenvolupament.

El context familiar d’en Ramón reflecteix molt bé com s’estructuraven els rols i es donaven les relacions durant el franquisme. Per començar, hi ha una dinàmica dominada per la feina del pare, que arrossega la família d’un lloc a un altre. No es prenen en consideració voluntats o interessos de la muller ni del fill. Això implica que el noi es trobi desarrelat a tot arreu i sempre hagi de començar de nou. La seva mare és un viu retrat de mestressa de casa a expenses del marit, i a càrrec de la cura del fill i de la llar.

Més enllà del context històric, la pel·lícula toca una de les demandes principals de l’Agenda dels Infants: les amistats. La vida nòmada de la família impedeix que en Ramón tingui l’oportunitat d’establir amistats duradores, la qual cosa l’ha portat a assumir la soledat i l’aïllament. Per prevenció, renuncia a la possibilitat de fer amics i amigues. Té l’experiència que, cada cop que arriba a una escola nova, genera rebuig entre els companys, i que fins i tot acaben assetjant-lo impunement. Per això es regeix pel principi de “passar desapercebut”.


Activitat de creació a l’aula

Fer equips de treball a l’aula. Cada grup d’alumnes escollirà algun dels tres drets dels infants que queden reflectits a la pel·lícula Eres mi héroe i acabarà plasmant la defensa del seu dret en forma d’espot de campanya de sensibilització, que podria concretar-se en un cartell, una peça d’àudio o un vídeo.

Materials de suport: Vídeos

Tràiler de Eres mi héroe (versió original en castellà)


Materials de suport: Llibres

  • Burgas, A. (2002). L’anticlub. Barcelona: La Galera
  • Kahn Gale, E. (2014). El libro del bullying. Barcelona: Edebé
  • Machado, A.M. (2003). Siempre con mis amigos. Madrid: SM
  • Roca, M.M. (2006). Com un miratge. Barcelona: Barcanova
  • Silvera, A. (2018). Al final mueren los dos. Barcelona: Puck

Materials de suport: Pel.lícules

  • Bullying. Josetxo San Mateo (dir.). Espanya, 2009
  • Cobardes. José Corbacho i Juan Cruz (dir.). Espanya, 2008 
  • Herois. Pau Freixas (dir.). Espanya. 2010

Guia didàctica completa

Descarregar Guia didàctica completa

Enllaços d'interès

Comparteix aquest contingut

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *