Petits contes de famílies

Les diferents normatives sobre els drets de la infància deixen molt clar que, si no hi ha cap impediment greu, els fills i les filles han de viure amb els seus pares i mares, i en el seu entorn familiar. És una aposta clara per posar, en primer terme, l’interès i el benestar de l’infant, davant de qualsevol altra consideració. Aquesta plenitud es dona, abans que en qualsevol altre lloc, en el si de la família.

Els sis curtmetratges de la sessió Petits contes de famílies posen l’accent en aspectes clau a tenir en compte per garantir una vida familiar saludable, on els infants puguin rebre cura i atenció per part dels pares i les mares; per incidir en la importància de la reunificació familiar; i per poder gaudir plenament de la família.

La recerca que recull les queixes i les mesures proposades pels infants de Barcelona (l’Agenda dels Infants) mostra, com una de les principals reclamacions, el poc temps que els pares i les mares dediquen als seus fills i filles. Això queda perfectament reflectit en el curtmetratge Papa, on veiem el pare del nen sempre amb un telèfon enganxat a l’orella, sense reaccionar a la crida del seu fill perquè es posi a l’altre costat del gronxador. D’una altra manera, es fa palès en el fet que, per motius laborals, el pare de la menuda (La Jaime Lo és petita i tímida) hagi de marxar tot un any a un lloc llunyà (Hong Kong), la qual cosa causa un gran sentiment d’enyor en la filla.

La mare del conillet (Les preguntes del petit conillet) és un magnífic exemple de l’atenció, la dedicació, la cura i l’amor que una mare ha de professar al seu fill o la seva filla. Només així pot acompanyar-lo a desplegar un creixement emocional i vital de manera sana. El curtmetratge Entre dues germanes mostra una situació comparable, ja que la gran sempre juga i s’ocupa de la petita, nascuda amb diversitat funcional. La peça és un exemple preciós de com la cura, l’atenció, la dedicació i l’amor tenen efectes empoderadors en la més menuda.

El curt Petxina presenta el cas d’un home que ha migrat des de Bulgària al Canadà, havent de deixar enrere la seva mare. Gràcies a la il·lusió i l’empenta de la seva filla, al final aconsegueix portar la mare/àvia a viure amb ells, tot contribuint a la felicitat familiar. La importància de la convivència amb els avis i les àvies, ni que sigui temporal, és el tema central d’En Ludovic va de vacances a ca l’avi. Es tracta d’una relació familiar molt positiva per al creixement i el benestar dels infants, perquè permet gaudir d’una estima mútua molt enriquidora, i ofereix espais de tranquil·litat i de descoberta.