En Jess Aarons és un nen nord-americà de 13 anys amb una vida no massa feliç. A casa seva, costa arribar a final de mes perquè els ingressos no donen per satisfer les necessitats de tota la família, formada per dues germanes grans, dues de més petites, ell, el pare i la mare. A l’escola, alguns companys de classe i també alumnes de cursos més alts li fan bullying.

En plena adolescència, a en Jess se li fa difícil sobreposar-se a les circumstàncies del dia a dia. Malgrat tot, és un noi responsable i amb capacitat d’esforç. La seva gran afició és dibuixar. En un full de paper és on deixa volar tota la seva imaginació.

Per sort, arriba a classe una nova companya, la Leslie Burke, una noia intel·ligent i enèrgica que sacseja la vida d’en Jess. És la filla única d’un escriptor i una escriptora benestants que s’instal·len a la casa veïna de la família del noi. La Leslie, d’entrada, genera molts recels a en Jess, però ella se li acosta igualment. Amb el temps, descobreixen que comparteixen moltes afinitats i comencen a construir una profunda amistat.

Jugant al bosc del costat de casa seva, un dia troben el passatge cap a un país imaginari, poblat per éssers estranys. L’indret es converteix en el seu racó secret, que els uneix de manera especial i els ajuda a sobreposar-se als problemes de la quotidianitat. La Leslie és molt enginyosa, i introdueix a en Jess en un món de fantasia i també d’autoafirmació. Però la tragèdia truca a la porta.

Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Elaboració d’un sociograma: Treball en equip. Cada grup escull una de les quatre qüestions proposades per treballar-la amb el seu sociograma. Per exemple, quins són els jocs i les propostes d’entreteniment per als nois i les noies de la nostra edat, quins elements ens ajuden a desplegar el món de la imaginació i la fantasia, etc. Cada equip debatrà el seu tema i adoptarà un posicionament comú. En base de les opinions consensuades, cada grup elaborarà un esquema que reculli tots els actors socials en joc per establir els tipus de relacions que es donen entre els agents contemplats.

Pluja d’idees i creació d’un joc de rols: L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Un pont cap a Terabithia. Per exemple, per què als nois i les nois ens convé jugar a l’aire lliure i en contacte amb la natura, què ens aporta la pràctica de l’esport, etc. Un cop fetes i recollides les aportacions, cal organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i entre tots dissenyaran un joc de rols.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i tràiler d’Un pont cap a Terabithia.

Activitat de creació a l’aula:

Dividir el grup classe en cinc equips de treball. Cada subgrup d’alumnes escollirà algun aspecte dels tres drets que queden reflectits a la pel·lícula Un pont cap a Terabithia i acabarà plasmant la defensa de la temàtica triada en forma de còmic o presentació de diapositives en suport digital.

El regalo. Jacob Frey (dir.). Alemanya, 2014

El zoo d’en Pitus. Mireia Ros (dir.). Espanya, 2000

Jouets. Grant Munro (dir.). Canadà, 1966

Les cròniques de Nàrnia. El lleó, la bruixa i l’armari. Andrew Adamson (dir.). EUA, 2005

Overdose. Claude Cloutier (dir.). Canadà, 1994