// El buen maestro
Dates d’exhibició: 15, 18 i 19 de novembre, 9h30’ i 10h

Drets i valors a treballar

  • Dret dels infants a rebre una atenció curosa i personalitzada davant de situacions de discriminació i/o desemparament.

  • Dret dels infants a no ser discriminats per motiu de naixença, origen, ètnia o qualsevol altra condició.

  • Dret de tots els infants a rebre una educació acollidora, motivadora i que contempli les cures, siguin quines siguin les seves circumstàncies vitals.

  • Dret dels infants a relacionar-se lliurement, sense ser prejutjats per les seves condicions particulars.

Sinopsi

François Foucault és professor de Lletres d’un institut molt prestigiós de París, però és destinat a un centre d’un dels barris més conflictius de la zona metropolitana, amb la finalitat d’elaborar un informe per al Ministeri d’Educació. Un cop allà, s’enfronta a un ambient que li resulta completament desconegut i ha de buscar la manera d’apropar-se a un alumnat desatès i rebel.

De seguida, Foucault aplica una línia pedagògica severa i exigent, mentre intenta guanyar-se l’alumnat. No aconsegueix motivar-lo de cap manera, ni tan sols assoleix uns mínims de disciplina i d’interès envers la matèria. Com a tutor, es veu cada cop més superat per la situació a l’aula i entra en crisi. La resta del claustre no li serveix d’ajuda. És sobretot professorat jove molt desencisat.

En Seydou és l’alumne més rebel i irreverent, també el graciós de la classe que passa de tot i que exerceix un lideratge fort. Arriba a treure de polleguera el professor en més d’una ocasió i fins i tot s’enfronten. La situació es deteriora per moments, fins al punt de gairebé impossibilitar-li fer classe.

Quan Foucault fa un clic i canvia d’estratègia pedagògica amb la idea de furgar en les inquietuds de l’alumnat, tot comença a rutllar. Aconsegueix despertar interès amb una transposició actual de la novel·la Els miserables de Victor Hugo. El seu posicionament opera un canvi radical, actua fins i tot amb empatia. El professor passa a tenir cura de l’alumnat, es preocupa també per tot allò que li succeeix més enllà de l’aula. Ho fa especialment amb en Seydou, que arrossega una situació vital i familiar molt complexa.

Fitxa tècnica

Títol original: Les grands esprits

Direcció: Olivier Ayache-Vidal

Guió: Olivier Ayache-Vidal

Intèrprets: Denis Podalydès, Abdoulaye Diallo, Pauline Huruguen, Alexis Moncorgé, Tabono Tandia, Léa Drucker, Zineb Triki, Marie Rémond, Charles Templon

País de producció: França

Any d’estrena: 2017

Durada: 106 minuts

Llargmetratge. Versió en castellà

Activitats d’aula

Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Elaboració d’un sociograma:
Treball en equip. Cada grup escull una de les quatre qüestions proposades per treballar-la amb el seu sociograma. Per exemple, què vol dir que el sistema educatiu tingui cura dels i les alumnes que en formen part, què ha de fer un centre educatiu per cuidar els nois i les noies que hi estudien, com penseu que ha de ser l’actuació dels i les professionals de l’educació i d’altres serveis públics per garantir el benestar dels infants, etc. Cada equip debatrà el seu tema i adoptarà un posicionament comú. En base a les opinions consensuades, cada grup elaborarà un esquema que reculli tots els actors socials en joc i podrà establir els tipus de relacions que es donen entre els agents contemplats.

Pluja d’idees i creació d’un joc de rols:
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula El buen maestro. Per exemple, quins drets a la cura i a la protecció teniu a la vostra edat, a quins prejudicis i a quines desigualtats heu de fer front, què vol dir per a vosaltres una educació acollidora, motivadora i que contempli les cures, etc. Un cop fetes i recollides les aportacions, cal organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i entre tots dissenyaran un joc de rols.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i tràiler d’El buen maestro.


Sabíeu que…

El professor d’El buen maestro es veu abocat al repte de fer front a la rebel·lia i la manca de motivació de l’alumnat que té a l’aula, més enllà d’aconseguir resultats en la matèria docent.

El protagonista de la pel·lícula s’adona que el tarannà que adopta en un primer moment només alimenta l’ambient d’humiliacions, de nivell cultural baixíssim i d’absoluta manca de respecte que plana a l’aula. Veu com ha de reinventar-se i cercar fórmules per arribar a l’alumnat. Com a tutor, el catedràtic de Lletres pren consciència que educar és també tenir cura.

Essent ficció, El buen maestro té una indubtable voluntat realista i planteja, de manera més o menys reeixida, una preocupació sincera sobre el sentit de l’educació en una situació social complexa.

El dilema sobre el model educatiu es pot resoldre amb un canvi de relació envers l’alumnat. Si el professorat baixa al seu terreny, a la seva realitat, als temes i els problemes que els ocupen, troba la clau perquè s’interessin per la matèria i aprenguin. Foucault treballa amb els i les alumnes una obra de la literatura clàssica francesa, Els miserables (Victor Hugo, 1862), però sobretot parteix de les seves inquietuds i les seves necessitats. De fet, s’hi recolza per a què progressin. En definitiva, acaba tenint cura de l’alumnat.

El director del film Olivier Ayache-Vidal, per escriure el guió, va buscar localitzacions a diferents centres educatius dels voltants de París, fins a trobar-ne un que li oferís condicions socials interessants i plenes possibilitats de recerca. Finalment, es va passar dos anys complets instal·lat al collège Barbara, situat a Stains, a la zona de Saint Denis i a uns 14km al nord des del centre de la capital. 

El director d’El buen maestro també va dur a terme el càsting en aquest institut, per seleccionar els actors i les actrius del film entre l’alumnat. La decisió va venir donada per la cerca d’un major realisme però també per reconèixer el jovent amb qui havia conviscut i de qui havia tret tantes experiències.

Activitat de creació a l’aula:

Dividir el grup classe en cinc equips de treball. Cada subgrup d’alumnes escollirà algun dels quatre drets que queden reflectits a la pel·lícula El buen maestro i acabarà plasmant la defensa de la temàtica triada en forma de còmic o presentació de diapositives en suport digital.

Materials de suport: Vídeos

Tràiler d’El buen maestro (versió en castellà)

Materials de suport: Llibres

Clarke, J. (2002). L’arbre d’estornells. Barcelona: Cruïlla
Hede, M. (1998). Mirades al mirall. Barcelona: Barcanova
Foster, S. (2018). Tancat en una bombolla. Barcelona: Bambú
Schmitt, E.E. (2009). El senyor Ibrahim i les flors de l’Alcorà. Barcelona: Cruïlla
Smadja, B. (2005). Salvem en Saïd. Barcelona: Baula

Materials de suport: Pel·lícules

Billy Elliot. Stephen Daldry (dir.). Regne Unit, 2000

Ganar al viento. Anne-Dauphine Julliand (dir.). França, 2016

La vida d’en Carbassó. Claude Barras (dir.). França i Suïssa, 2016 

Los chicos del coro. Christophe Barratier (dir.). França, 2004 

Mas allà de la pizarra. Jeff Bleckner (dir.). EUA, 2011 

Me llaman Radio. Michael Tollin (dir.). EUA, 2003 

Un mundo a su medida. Peter Chelsom (dir.). EUA, 1998 

Wonder. Stephen Chbosky (dir.). EUA, 2017 

Guia didàctica completa

Descarregar

Comparteix aquest contingut

Comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *