Nuestro último verano en Escocia

Tot i tractar-se d'una comèdia, l'anàlisi de Nuestro último verano en Escocia des de l’òptica dels drets dels infants apunta una sèrie de reflexions sobre les convencions socials a què estan sotmeses les famílies en el món real. La comèdia és un gènere que pot ser tan útil com el drama per tractar temes conflictius i posar-los en valor a l'hora de reflexionar. D'una trama superficialment lleugera com la d'aquesta pel·lícula, es poden extreure una sèrie d'elements que remeten a aspectes del dret a la família des de la perspectiva dels infants, recollits a la Convenció sobre els Drets de l'Infant.

En el nucli familiar protagonista, les dues filles i el fill tenen actituds eminentment infantils, cadascú amb un estil propi i difícils de controlar pels seus progenitors. Aquests s'hi mostren amorosos, però se’ls veu força desbordats a l’hora de coordinar les forces vitals de cada un d’ells, en una convivència tranquil·la i harmònica. No és evident si els comportaments de les filles i el fill són espontanis, o bé un reflex de la situació de litigi constant i del procés de separació del pare i la mare.

Davant dels perills que pot suposar un divorci per al creixement de les filles i els fills, les normatives sobre els drets dels infants garanteixen sistemes i processos legals d’intermediació. En els casos de desacord entre els progenitors, es busca garantir que no es produeixin situacions amb conseqüències perjudicials per al benestar i el ple desenvolupament dels infants (article 28 sobre la situació de ruptura familiar de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l’adolescència davant la violència).

La normativa estableix clarament que cal escoltar els infants en totes aquelles decisions que els afecten, en mesura de la seva edat i grau de maduresa (article 12.1. de la Convenció sobre els Drets de l'Infant). No està passant així en el cas del procés de separació i d'imminent divorci de la parella protagonista de Nuestro último verano en Escocia. El pare i la mare no s'escolten l'un a l'altra i discuteixen per gairebé tot, la qual cosa genera un malestar en les dues filles i el fill, que presenten fortes dosis d'inseguretat i de reivindicació. La decisió unilateral que prenen d'organitzar, pel seu compte, l'enterrament viking de l'avi és la seva manera de mostrar la incomprensió que viuen.

La funcionària que apareix al desenllaç de la història acudeix a jugar un rol de protecció envers els infants de la família Mcleod. No interroga les dues nenes i el nen per esbrinar com ha anat tot amb mort de l’avi i el llançament del cos al mar. Pretén aclarir si el pare i la mare han educat responsablement les seves filles i el seu fill, per actuar en benefici dels menors, si no fos així. Aquestes intervencions de les administracions públiques estan perfectament legislades i protocol·litzades per garantir el mandat que la responsabilitat de la cura i l'educació dels fills i les filles recau en els pares i mares (article 37 de la Llei dels drets i les oportunitats en la infància i l’adolescència). La primera obligació de serveis socials és la d’escoltar l’opinió dels infants i extreure conclusions sobre el seu benestar.

Aquesta escolta de l’opinió dels infants sempre s'ha de veure preservat per les garanties del dret a la intimitat i a la pròpia imatge, que recau en els progenitors. El film Nuestro último verano en Escocia se'l salta en l'escena que el petit Mickey desapareix i decideix anar a fer unes declaracions a la premsa, la qual està assetjant la casa familiar arran dels esdeveniments. Cal entendre la situació en clau de comèdia, però sí hi ha la intenció del nen fer tornar les coses a lloc, davant l'eixelebrament generalitzat i la instigació persistent dels mitjans de comunicació. Ell vol fer posar seny i explicar honestament les circumstàncies de la mort de l'avi i l'enterrament mar enllà.