Dúnia i l’eco del tambor
La petita Dúnia ha pogut fugir dels perills de la guerra de Síria, acompanyada de l’avi i l’àvia. La seva mare és morta i ningú sap on és el seu pare, que va ser empresonat. Gràcies a la solidaritat d’una jove família que els ofereix una casa al costat de la seva, la Dúnia i els seus avis troben una nova llar al Canadà. La parella d’acollida té una filla, la Rosalie, de la mateixa edat que la protagonista, i les dues nenes es fan amigues inseparables. La Rosalie li mostra el poble, el bosc i els animals, i la Dúnia s’admira del paisatge nevat, perquè a Síria no havia vist mai la neu. Les dues nenes s’ensenyen el nom de les coses que veuen en els seus respectius idiomes, mentre l’àvia cuina plats sirians que sorprenen la Rosalie.

La Dúnia pensa en el seu pare i li escriu cartes imaginàries explicant-li la seva nova vida al Canadà. Una nit té un malson recordant moments de perill de la guerra a Alep. Li agafa por que el seu pare sigui mort, però l’avi li diu que no és així, perquè, en silenci, sent el batec del seu cor. A Síria, el pare de la nena ha estat alliberat, però se sent molt trist i preocupat perquè no sap on és la seva filla. En topar-se amb la casa derruïda, plora desconsoladament i guarda un cor de sabó com a record. Una veïna li explica que la Dúnia i els seus sogres van haver de marxar per buscar un nou lloc on viure.

Un dia, la Miguizou, companya de classe, convida en secret les dues amigues a casa de la seva àvia índia, per ensenyar-los a fer uns tambors. La dona els explica una història que diu que, en repicar-los i cantar una cançó, es reviu el cor únic que uneix tota la Terra, les persones i els animals, sota el mateix batec. Els fa saber que el so del tambor retruny d’un costat a l’altre del món, i que, quan la Dúnia el repiqui, el seu pare podrà sentir-la des de Síria.

Quan la Dúnia canta i toca el tambor, el cor de sabó que guarda el pare s’il·lumina. Fins i tot se li apareix el canari que la seva filla tenia a casa. Ell entén de seguida que la nena el crida des de la llunyania, i emprèn el viatge. Marxa de Síria i creua el món per localitzar-la, sempre guiat per un ocellet i pel cor de sabó. Finalment, arriba al Canadà per retrobar-se amb la seva filla i els seus sogres.

La meva vida a Versalles
La Violeta és una nena de vuit anys que, d’un dia per l’altre, es queda òrfena. Els serveis socials la porten a viure amb el germà de la seva mare, tot un personatge que s’encarrega del manteniment del palau i dels jardins de Versalles. Nena i oncle gairebé no es coneixen, perquè en Régis, de caràcter tancat i solitari, no visitava la família des de feia cinc anys, quan la Violeta era molt petita. Ella té una imatge molt negativa d’ell, per la qual cosa assumeix el seu destí de molt mala gana. També li passa a la tècnica dels serveis socials, en veure les condicions de deixadesa i d’insalubritat en què viu en Régis en una petita casa dins de Versalles. Però té la missió de deixar la nena amb el seu oncle perquè, malgrat el buit de relació, així ho va deixar dit la seva mare.

La Violeta està molt trista i s’enyora del seu pare i de la seva mare. S’escapa cada dia de l’escola per anar fins on havia estat casa seva, però mai hi pot entrar i es queda arraulida al replà de l’escala. En Régis va sempre a buscar-la i mira de ser amable amb ella, tot i que la nena està molt tancada i es mostra tensa amb ell. Un dia, en una situació relaxada als jardins, en Régis li explica com la família el va rebutjar i ell es va tancar en la seva vida a Versalles. La Violeta empatitza amb la pena de l’oncle, i recupera els sentiments vers ell i l’alegria. Comença a gaudir de la vida a palau, superant el dol.

Des de serveis socials consideren que les condicions de vida d’en Régis no són convenients per a la nena i decideixen que vagi a viure amb l’avi i l’àvia, al sud de França. L’home endreça i reforma casa seva perquè sigui més acollidora i adequada per a la Violeta. Finalment, aquesta s’enfronta a la tutora, es nega a anar a viure amb els avis i decideix quedar-se amb l’oncle, que és el que ell també vol.