La família de l’Agnes es va traslladar a viure a la petita ciutat sueca d’Amal ara fa un any i mig. Ella sent que no acaba d’encaixar enlloc, ni a l’institut ni a les festes, i veu que ni tan sols ha aconseguit fer-hi amistats. Pare i mare intenten que la seva filla es relacioni i pugui estar-s’hi a gust, però no se’n surten.

A l’institut, l’Agnes pateix bullying a tota hora, aguanta estoicament com li fan el buit i la tenen marginada. Els companys i les companyes la veuen com a forastera i una noia molt rara, no hi compten per a res. El dia que fa 16 anys, el pare i la mare l’empenyen a organitzar una festa i a repartir invitacions. Al final, com ella ja s’esperava, no s’hi presenta gairebé ningú i la vetllada és un desastre, la qual cosa l’ensorra absolutament.

A partir d’aleshores, l’Agnes se sent cada cop més aïllada i veu com la deixen completament de costat. Ho porta amb un dolor profund i es tanca del tot en si mateixa. Quan comença a córrer per l’institut que és lesbiana, li fan bullying d’una forma molt més evident, se’n mofen a diari i amb menyspreu.

A sobre, l’Agnes pateix molt perquè està enamorada de la noia més maca i esbojarrada de l’institut, l’Elin, de 14 anys. Aquesta és l’atracció de tots els nois i actua de trenca cors, també exerceix de líder en el seu grup d’amigues. Després de burlar-se de l’homosexualitat de l’Agnes, l’Elin la va a buscar a casa per disculpar-se. Inicien una relació d’amistat gairebé d’amagat que de seguida es tradueix en una atracció mútua, tot i que a l’Elin no li és fàcil assumir la seva inclinació cap a una altra noia.

Primeres reflexions a l’aula:

Hi ha dues opcions:

Pluja d’idees i creació d’un joc de rols:
L’activitat s’inicia amb una pluja d’idees sobre les concepcions prèvies de l’alumnat al voltant d’alguns dels temes centrals de la pel·lícula Fucking Amal. Per exemple, com es configura la nostra identitat de gènere, què significa que cadascú de nosaltres pot escollir la seva orientació sexual, etc. Un cop fetes i recollides les aportacions, cal organitzar el grup classe en cinc o sis equips homogenis. Cada subgrup triarà un dels temes que hagi sortit a la pluja d’idees i se centrarà a desenvolupar-lo. Després, s’inventarà un personatge que es trobi immers en aquesta situació. D’aquesta manera, cada subgrup definirà un personatge i entre tots dissenyaran un joc de rols.

Dinàmica de frases provocadores:
Cal disposar d’un espai lliure d’obstacles amb dues cartolines grans penjades als dos extrems de l’espai (100% d’acord 100% en desacord). En cartolines separades hi ha diferents frases provocadores al voltant de la pel·lícula. La dinàmica consisteix que, en mostrar la frase, l’alumnat s’ha de situar a l’espai seguint l’eix: estic 100% d’acord o estic 100% en desacord. Quan tothom ha trobat el seu lloc, comença el debat. Aquesta rutina s’ha de seguir amb cada frase provocadora.

Després de realitzar l’activitat escollida, convé fer una reflexió de tancament per estructurar l’aportació que cada grup classe farà a la sala de cinema i al final de la sessió el professorat pot presentar la sinopsi i tràiler de Fucking Amal.

Activitat de creació a l’aula:

Fer equips de treball a l’aula. Cada grup d’alumnes escollirà algun aspecte dels tres drets que queden reflectits a la pel·lícula Fucking Amal i acabarà plasmant la defensa del seu dret en forma d’espot de campanya de sensibilització, que podria concretar-se en un cartell, una peça d’àudio o un vídeo.

Gabrielle. Louise Archambault (dir.). Canadà, 2013
Guillaume y los chicos, ¡a la mesa! Guillaume Gallienne. França, 2013
Kràmpack. Cesc Gay (dir.). Catalunya, 2000
Los juncos salvajes. André Techiné (dir.). França, 1994
Tres generaciones. Gaby Dellal (dir.). EUA, 2015
XXY. Lucía Puenzo (dir.). Argentina, 2007